Avortament

Els socialistes espanyols preparen una llei de l'avortament totalment nova. I haig de dir pel què he llegit al respecte, que per molt proavortista que siguis, recolzar aquesta llei és un disbarat de dimensions desconegudes. La novetat principal vers la llei que actualment està en vigor, és la de donar la possibilitat a qui ho vulgui, d'avortar lliurement fins a al setmana vint-i-u. És a dir, fins al cinquè mes d'embaràs. La clau per a qui vulgui definir-se a favor o en contra de l'avortament, crec que està en saber a partir de quin moment s'ha de considerar que allò que està creixent dins de la mare és ja un ésser humà. Aquesta és una qüestió que sota el meu parer no es contesta només amb ciència, sinó que segurament cal reflexionar-hi més enllà d'aquesta. Tampoc no fa falta, ni crec que sigui adequat, que una o altra religió s'adjudiqui el dret a decidir a partir de quin moment un avortament s'ha de considerar un assassinat. És una qüestió molt més delicada del què alguns volen fer veure. Em sembla òbvi que un òvul acabat de fecundar té d'ésser humà poc més del què tindria un espermatozoide navegant a dins d'un ou. I a partir d'aquí podriem ser tant macabres com volguéssim a l'hora d'establir un nivell de formació a partir del qual ens semblaria una barbaritat dur a terme l'avortament. Però sembla clar que, avui en dia, deixar-ho per al cinquè mes d'embaràs, és d'una irresponsabilitat que fa angúnia (sempre partint de casos on la salut de la mare no corri perill, es clar). En un món on l'ajuda de la tecnologia, ens permet de saber si estem embarassats d'una forma immediata després d'haver-ho sospitat a través del sentit comú, no pot ser que deixem la decisió d'interrompre l'embaràs per al cap de cinc mesos. És aquesta mania que té la societat actual de posar les coses massa fàcils. Si aguantes un embaràs fins a la meitat i aleshores se t'acut que potser el millor seria deixar-ho córrer, el teu destí hauria de ser la presó i no una clínica. Arribar a tal nivell d'irresponsabilitat no pot sortir gratis. No podem riure les gràcies a qui demostra un grau de sensatesa tant lamentable. Els socialistes demostren una vegada més que voler ser més papistes que el papa (o en aquest cas, més antipapistes que l'antipapa) sovint acaba portant a fer el rídicul més espantós. Perquè portant el proavortisme fins a les últimes conseqüencies i utilitzant noves tècniques que no poséssin en cap moment la salut de la mare en perill, podriem passar del cinquè mes al sisè, i després al setè, i al vuitè o el novè... i per què no, matar el nen un cop hagi nascut, si total,, podriem considerar que encara no és una persona. Proavortista, posa't la ma al cor i digue'm: creus realment que no és una salvatjada avortar al cap de cinc mesos simplement perquè “les dones parim, les dones decidim”?

Publicat perDeivit Tustei a 20:24  

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada