Futbol modern

Els mètodes defensius desenvolupats durant la primera part del segle XXI van començar a donar els seus fruits. Al principi, els equips romàntics van fitxar tots els davanters que hi havia al mercat, als equips pràctics no els hi calien. Va ser l’última fornada de davanters de la història. Hi havia un equip, per exemple, el Petroruble de Sant Petesburg, que col·locava vuit jugadors de més de dos metres deu d’alçada i d’una amplada considerable, tots drets sobre la línia de gol, aguantant a dos dels seus companys que hi jeien a sobre acabant de tapar el tros de porteria que quedava lliure, amb el porter un pèl més avançat per acabar de fer nosa reduint així les probabilitats d’èxit del contrari. La primera fase de la Champions va acabar amb tres grups on tots els partits van acabar 0-0. Com que -evidentment- l'empat era total, tant en punts com en gols a favor i en contra, es va haver de fer servir l'últim recurs contemplat per les normes de la UEFA: fer servir el coeficient de cada equip, que es calcula amb els resultats de les últimes cinc temporades. És així com el destí dels equips de cadascun d'aquests grups va resoldre's gràcies a la seva gloriosa història recent. A la temporada següent, la 54-55, ja no només van ser tres grups els que van acabar amb tots els partits 0-0. Van ser tots, els vuit que componien llavors la Lliga de Campions. Així que també es va recórrer al coeficient dels equips per resoldre la situació. A la següent temporada va tornar a passar el mateix. I a l'altra. I a l'altra. A la següent, van tenir un problema: els coeficients de tots els equips que participaven a la Champions eren exactament iguals. Els directius de la UEFA, van decidir, després de reunir-se durant tres dies i tres nits a la seva seu de Nyon, que el destí de la fase de grups es resoldria llençant monedes a l'aire. Els vuitens de final també van acabar 0-0 i es van decidir també pel mètode de la moneda. I els quarts de final. I les semifinals. I la final. A l'any següent va passar el mateix i es va resoldre de la mateixa manera. I el següent. I el següent. I el següent. I és així com en el moment d'escriure aquestes ratlles, -18 de Setembre de 2068- el futbol s'ha convertit ja en un joc totalment de casino. Resulta, a més a més, que els partits en sí, passada la dèria inicial d’esperar a veure qui marcaria el primer gol en molts anys, i un cop perduda tota esperança de que això passés, van acabar per no tenir cap interès. Les televisions només tenien audiència quan es feia el sorteig del guanyador, i és així com es va decidir prescindir del joc pròpiament dit i passar directament al llançament de moneda. Aquesta nit té lloc la llençada de monedes corresponent a la primera jornada de Champions, mitja Europa ho espera amb candeletes.

Publicat perDeivit Tustei a 21:01  

1 comentaris:

anna ha dit... 13 de març del 2009, a les 21:14  

Divertit conte... Sempre m'he preguntat com carai desapareixerà el futbol que tan distreu a la penya... Perquè estic convençuda que algun dia la passió i la il·lusió que mou la pertinença a un equip desapareixeran... Bé, es transformaran cap a alguna altra cosa... No puc imaginar-m'ho, però contes d'aquests m'agraden. Salut!

Publica un comentari a l'entrada