La inutilitat manifesta de l’actual programa de Josep Cuní. O sobre com TV3 es dedica a llençar diners.

Ara resulta que Josep Cuní agafa vacances de Nadal, i la programació que el substitueix, consistent ni més ni menys que en el Club Super 3 i alguna pel·lícula sèrie Z d’un tedi inaguantable, fan fins i tot més audiència que el seu programa habitual. (Ni Cuní ni aquesta programació nadalenca acostumen a sobrepassar els 100.000 espectadors, poden consultar totes les dades a FormulaTV.com).

Quant costa Josep Cuní a TV3? Em rebolcaria despullat sobre d’unes brases roents que una morterada de diners que no ens podem ni imaginar. La quantitat final deu ser tan escandalosa, que si se sabés més d’un cauria estès a terra. El programa Els Matins és el què és gràcies a un equip nombrosíssim, a uns col·laboradors que de ben segur estan ben pagats i a unes conexions amb l’exterior que per força han de ser molt cares; a un desplegament de mitjans incomparable, vaja. Així doncs, el programa d’en Cuní a la nostra val diners, d’això no hi ha dubte. Però ens serveix d’alguna cosa aquest gasto? Deixin-me que respongui contundentment: no.

Hi ha una premissa, amb la qual aviso que estic d’acord, que diu que els mitjans de comunicació públics no només han de fer grans audiències per tal de guanyar-se un prestigi objectiu, a més d’algun caler de tant en tant. A vegades cal que elaborin un producte que d’altra manera no seria possible que existís. En aquest sentit, per exemple, el Canal 33 porta fent durant anys i d’una manera molt respectable, una gran tasca. El programa de Josep Cuní, però, no es pot englobar en aquest tipus de programació necessària per inexistent en altres mitjans. El què Josep Cuní ens dóna, ens ho donen tots els programes de ràdio matinals d’una manera molt més eficient. La imatge, en aquest cas, és absolutament prescindible. Així doncs, si la CCRTV ja es gasta el què es gasta en un programa de matí a Catalunya Ràdio (que fins fa quatre dies potser era un bon negoci i tot), per què s’ha de tornar a gastar –molts més diners- a la televisió a la mateixa hora? I és que no només és la –ex- ràdio nacional de Catalunya la que ens proveeix d’aquests continguts tant necessaris pel país. També una radio privada com RAC1 ens proporciona el mateix, a un cost nul pels ciutadans. Han pensat mai quant deu costar el programa de Jordi Basté a RAC1? La veritat és que no hauríem de tenir-hi la més mínima preocupació , perquè ja s’ho paguen, però cal dir que segurament que el programa d’en Basté a RAC1 costa dues pipes al costat del què li deu costar a TV3 el seu programa matinal. I no només això, sinó que en termes d’audiència, Basté triplica a Cuní (a vegades, quadriplica). De la qualitat d’un i d’altre ni en parlarem per no causar vergonya aliena al lector.

I doncs, per què Josep Cuní continua fent el seu particular teatret a la televisió pública catalana? Ser considerat per alguns una divinitat de la comunicació li dona dret a espoliar-nos d’aquesta manera tant descarada? On és el mínim esperit crític exigible en aquest casos? Només en una merda de bloc com aquest que acaba per no ser llegit per ningú? Doncs si que anem bé.

Publicat perDeivit Tustei a 23:26  

3 comentaris:

Anònim ha dit... 27 de desembre del 2008, a les 0:00  

Peró realment creus que algun dia podrem saber el que costen les coses a la televisió/radio publica? A la privada tant em fot perquè qui es juga les peles que se les jugui. Ara pensa que el sistema cuni va molt be per mantenir les iaies davant de la tele al mati, .... i a la tarda l'Om

Josep ha dit... 29 de desembre del 2008, a les 16:56  

Sobre TV3, Canal 9, TVE i Josep Cuní, una bonica autocita:
http://descans.blogspot.com/2008/11/corresponsals-i-protagonistes.html

anna ha dit... 16 de gener del 2009, a les 2:04  

Doncs hauries d'haver vist la pastelada de l'altre dia al Liceu. El Cuní afònic i tot de iaies a primera fila emocionades pel programa 1000. També hi havia estudiants universitaris, però clar, estaven al galliner. jajaja

Publica un comentari a l'entrada