El facebook és: "-Mama, mama, mira què faig!"

El facebook és tantes coses, que mereix secció pròpia. Comencem-la.

El facebook és poder cridar ben alt, des d’una altura inèdita en la història “-MIRA MAMA QUÈ FAIG!”. En la nostra època de representants de la classe social entesa com a infantesa, havíem esdevingut sovint éssers extremadament preocupats pel fet que la resta de la humanitat sabés el que estàvem fent en un instant determinat de la nostra existència. Això no hagués suposat cap complicació, si no fos perquè aquest és un comportament que sovint s’ha extès fins a edats moltes vegades massa avançades. Tant és així, que fins que no hem disposat de l’eina que ens ha fet possible el trasllat d’una actitud tan infantil cap al nostre món adult, no hem parat. Ignoro si Mark Zuckerberg era conscient de les múltiples utilitats que tindria el seu invent el dia que va idear-lo, però del que estic segur és que ignorava completament les utilitats que la gent li acabaria donant. Una d’aquestes utilitats, és la de dir ben alt el què estem fent en cada moment. Cal recordar en aquest punt, que existeix un servei englobat dins del què s’anomena “web 2.0”, que ha anat molt més enllà en aquest sentit. Parlo del twitter, que és el quid de la més ridícula de les vanitats individuals. La diferència entre el facebook i el twitter, és que el primer ens proporciona moltíssimes més eines per ensenyar què som i què fem. Amb el facebook ja no només disposem d’una frase publicada cada cert temps, que acoti pels altres què n’és de la nostra vida en un moment determinat, sinó que fins i tot tenim a l’abast, la possibilitat de publicar fotografies, pròpies o alienes (s’ha de dir que diposar del permís aliè, és en aquests casos un fet intranscendent), que caracteritzaran encara més si cap, la nostra vida i la dels que ens envolten. De la relació entre la fotografia i el punt de trobada elegit per la massa d’avui, en parlaré més extensament en properes edicions de “El facebook és”. Que els hi sigui de gust fins aleshores.

Publicat perDeivit Tustei a 22:30  

4 comentaris:

anna ha dit... 21 de gener del 2009, a les 2:54  

Més enllà que és cert que al facebook pots posar què estàs fent a cada moment, tampoc crec que ningú miri què fa una persona determinada a cada moment. Per a mi, la definició de facebook és la que em va donar el meu cosí Jordi Llorens quan em va presentar el tema: "és un putriferi". El facebook és positiu quan suposa una eina per a trobar gent que fa temps que no veus o a qui has perdut la pista. També és útil per no trobar gent a qui no vols seguir la pista. No ho sé, un ordinador segueix sent fred per a mi. Prefereixo anar a fer un cafè i que la persona m'expliqui la seva vida. Facebook és una gran xafarderia col·lectiva, com un gran hermano. Si no, perquè la gent mira els perfils amb la informació íntima de la persona, les fotos de l'últim viatge que ha fet... A la majoria de gent li sua el què fan els altres. D'altra banda, sí que és positiu per a mi per exemple, llegir articles d'en Sala Martín. M'enriqueixen i aprenc. Però a la gent li importa una merda si yo crecí en los ochenta o si sóc fan del ho haveu vist. Facebook és el mateix que fan les iaies quan corren la cortina del menjador per veure si la veïna del costat està casada o s'ha separat. Una pura xafarderia.

Josep ha dit... 21 de gener del 2009, a les 10:18  

Amb això del Facebook em veig obligat a autocitar-me i parlar de la meua campanya contra el feisbuqueig

http://descans.blogspot.com/search/label/feisbuqueig

Marina Raurell ha dit... 27 de gener del 2009, a les 20:16  

la meva mama ni sap ni sabrà el meu facebook... ni els meus jefes... ni els meus companys de feina estupids... ni la gent que crec que es una filladeputa... ni la gent que no conec de res... sino els conec perquè els vull? per dir "mira mama que guai que soc, que tinc l'ernest benach d'amic!" ah no, que ma mare no sap el meu facebook...

Marina Raurell ha dit... 27 de gener del 2009, a les 20:17  

per cert, estic d'acord amb l'anna amb això de que es una xafarderia col.lectiva. Lo be que va per passar les hores aburrides a la feina mirar les fotos dels amics i veure què es comenten entre ells, apart de jugar al Geo o el Word Challenge que reconec que mi he viciat.

Publica un comentari a l'entrada