Pla deia... Sobre les places

“Pla deia” vol ser un apartat del blog basat en aquella frase que la gran majoria de la gent diu quan vol fer-se l’interessant, i que precedeix qualsevol cosa susceptible d’haver sigut escrita pel mestre Josep Pla, -que no vol dir hagi sigut mai escrita. Josep Pla va escriure molt i ho va fer sobretot sobre el país, per tant és freqüent de trobar gent que diu “Pla ja deia que...” abans d’inventar-se qualsevol cosa que els hi vingui al cap i que tingui a veure amb casa nostra. Conseqüentment, el “Pla deia” és una frase que ha acabat per ser bastant desagradable, per repetitiva i buida. Això vol dir que segurament res del què es comenti en aquestes notes els hi resultarà agradable de llegir, per tediós. Queden avisats, i que comenci la festa.


Pla deia... Sobre les places

Pla deia que havia arribat a la conclusió que “el que s’entén a Europa per una plaça, una bona plaça, és l’espai d’aire col•locat davant d’un edifici important.” Continuava “Examinant i comparant documents gràfics, vaig arribar a la conclusió que la plaça de Catalunya no era una plaça en el sentit que aquesta paraula té a Europa –i que no seria una plaça fins que contingués l’edifici important que justifiqués el seu espai d’aire. (...) Així, doncs, hi ha ben poques coses a fer a la plaça de Catalunya, i tot el que sigui despendre-hi diners serà d’una absurda i irrisòria vanitat. Si es vol convertir el seu espai d’aire en una plaça, s’hi ha de posar un edifici d’una certa qualitat i d’una certa majestat. Sense aquest edifici, ja hi poden anar posant estàtues, jardinets, aigües que salten o aigües estàtiques, plans de gespa o caminets radials, balustrades, fontetes i perspectives adorables. No fareu res.”

Desconec què va dir Pla quan va contemplar per primer cop l’edifici que acabaria de fer de la Plaça Catalunya de Barcelona un desastre absolut: el de El Corte Inglés. Si un gran edifici és l’únic que justifica una plaça i l’únic que l’omple d’amenitat, llavors en aquest cas ens trobem davant de l’efecte totalment contrari: una horripilant construcció fa que l’espai d’aire que té al davant, no pugui ser mai considerat un lloc agradable, per molt que s’esforcin a tocar i retocar els detalls que l’omplen arran de terra. La Plaça Catalunya continuarà sense ser mai res si no s’elimina primer aquest bloc de color gris i de formes aterradores que la presideix.
El que deia Pla és una obvietat, però a vegades hi ha obvietats que s’han de recordar. És obvi que si agaféssim, per exemple, la magnífica plaça Major de Vic i la traslladéssim al lloc que ocupa la plaça de Catalunya, no arreglaríem res. Tots ens avindrem a concloure que si la plaça de Vic és el que és, no és pas per com l’han decorada d’insignificants detalls com podrien ser arbres, fonts o estàtues –que no n’hi ha ni un- sinó pels edificis que té al voltant, que dit sigui de pas, estan combinats d’immillorable manera. Així doncs, és indiferent la forma com s’omple l’espai d’aire que queda davant d’una construcció magistral. L’important és més aviat que l’espai d’aire no deixi mai de ser això: un espai d’aire.

Així doncs, una plaça sense un gran edifici que li dongui sentit, no és res. Segons Pla, existeix també l’efecte contrari, el d’un gran edifici que sense plaça o carrer des d’on donar-li importància, resulta insignificant. Sobre això, Pla va escriure al seu llibre “Weekend (d’estiu) a Nova York”, que els majestuosos edificis de la ciutat havien sigut construïts en va. Deia que, sense un bon carrer o una bona plaça al davant des d’on admirar-los, aquests edificis tant alts no tenen raó de ser. Una vegada més, la lucidesa del mestre ens dona les claus exactes per entendre el què veiem. Quan hom intenta de posar-se en la millor situació possible per admirar l’Empire State, la tasca li resulta impossible. Fent tombs al voltant del gran edifici de Nova York, ens adonem que la disposició i l’estretor dels carrers ens evita la possibilitat d’admirar-lo com mereixeria. Tampoc hi ha manera de contemplar la sumptuositat de la fortalesa urbana més important del món, el Rockefeller Center. Amb la quantitat de diners que s’hi van abocar, no haurien perdut res si haguessin tret un parell d’edificis del plànol i al seu lloc hi haguessin instal•lat una gran plaça. Una bona plaça, no la placeta que al hivern cobreixen de gel perquè la gent hi patini a l’ombra. Segurament, es va perdre una de les places més importants del món, i com altra vegada diria el mestre, va ser per culpa de la estranya obsessió que tenen la majoria d’arquitectes en satisfer la vanitat dels qui encarreguen les seves obres. Aquesta vegada, però, la vanitat hauria estat millor proveïda de combustible amb la idea de la plaça que no pas amb la d’atapeir-ho tot amb edificis massa propers. I això ho dic jo.

Publicat perDeivit Tustei a 20:18  

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada