El facebook és... un femer fotogràfic (molt interessant)

Constato que, avui en dia, existeix molt poca gent interessada en que les fotografies que tiren nerviosament amb la seva càmera de retratar tinguin una mínima decència. Arribada l’època daurada de la fotografia digital, de la fotografia d’exposició pública massiva i gratuïta, hi ha un elevat número de persones que han pres la determinació de fer-ne un ús completament inconscient, fins i tot diria que ofensiu.

Pel què fa a la publicació d’aquestes horribles fotografies, el facebook ha fet un mal definitiu. De seguida que hom ha tingut la possibilitat de muntar exposicions virtuals sabent que serien un èxit d’assistència, la xarxa ha quedat farcida d’imatges d’una completa inanitat. Visualment, són fotos que fan mal d’ulls, però que sempre troben qui se les miri; perquè no és només que el facebook faci les delícies de les persones tocades del més descarat dels exhibicionismes, sinó que també les fa de tots aquells que necessiten d’aquest exhibicionisme d’altri per fruir de les seves hores davant de l’ordinador. D’aquests últims –de voyeurs- n’hi ha molts, més dels que ens pensem. Són els mateixos que quan algú els hi vol ensenyar l’àlbum (àlbum físic s’entén) de les fotografies del seu últim viatge, fan una ganyota de desaprovació i marxen corrents. Aquest habitual desinterès, però, es transforma en una infinita xafarderia quan l’àlbum és digital i poden mirar-se’l des de casa seva, amb la tranquilitat requerida per aquest tipus de tasques. Deu ser que segons quines imatges val més mirar-les en la intimitat, disposant de tot el temps que faci falta per esmicolar-ne cada detall. O potser és que la sensació d’estar-se fixant en una cosa de la que no han estat explícitament convidats a mirar-se, els hi encén la curiositat de tal manera que no poden estar-se’n. Perquè encara que el que publica les fotos sàpiga que allò esdevindrà més o menys públic, sempre hi ha aquells contactes que no es tenen en compte a l’hora de publicar-les, o passa allò tant graciós de que “els amics dels amics”, hi tenen accés. I és precisament en aquesta situació quan aquestes fotos desprenen tot el seu interès.


I tot això jo ho sé molt bé, perquè jo sóc un d’aquests que se les miren totes.

Publicat perDeivit Tustei a 18:40  

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada