No ens els acabaran pas.

Hi ha una màxima espanyola que consisteix en riure’s del gasto que la mica d’autogovern que ens queda fa en coses que per ells són prescindibles exaltacions d’un regionalisme ridícul. Així, els diners que es dediquen a obrir delegacions del govern català al món, en recordar-se del poc català que es parla a l’Alguer o en la normalíssima posada a punt del cotxe d’una de les primeres autoritats del país, per posar alguns miserables exemples; serveixen d’arma als qui volen fer veure a les ànimes més febles que tot això de la identitat no és més que una butxaca foradada. Però escoltin, vostès què s’han cregut? Tinguin per segur que a pesar del setge al que ens tenen sotmesos, no ens els acabaran pas, eh? La mica de capital que ens quedi després del rutinari atracament, ens el gastarem exactament en el que ens passi pels collons. Ha quedat clar? Així que si ens volem gastar tot el diner que és nostre en fabricar condons amb la senyera, ho farem. I vostès no podran fer més que tapar-se el cul. No sé si m’explico.

Publicat perDeivit Tustei a 19:37  

1 comentaris:

Salvador ha dit... 5 de maig del 2009, a les 20:31  

T'expliques molt bé

Publica un comentari a l'entrada