Reagrupament.cat?

Si les eleccions de la nació fossin demà, jo votaria Reagrupament. No sé pas si ho espatllaran, però ara com ara és la opció més honesta de totes. Segurament un dels motius de la seva honestedat és que aquesta formació política no està tacada per la seva història; més que res perquè la seva història és nul•la. Votaria Reagrupament perquè crec cegament en la seva manera de destriar el que és important del que és ajornable. És important la independència de Catalunya, és ajornable l’eterna i universal batalla entre dretes i esquerres. I és ajornable precisament perquè la sobirania és el primer, i tota la resta no pot funcionar si no és amb aquesta sobirania. El PSOE i el PP fa molt de temps que això ho tenen clar. El seu pacte nacional al País Basc n’és l’última prova i la més evident. Al nacionalisme espanyol no li importen ni les dretes ni les esquerres si del que es tracta és de defensar la seva pàtria. PSOE i PP poden discutir-se sobre les foteses que calgui al Congrés dels diputats, però no podran, mai, discutir sobre la necessitat de la unitat del que ells creuen la seva nació. Perquè això és el que realment els importa, i és en aquesta tasca on hi aboquen els seus cartutxos més preuats. Cal que aprenguem d’aquest nacionalisme dut a la pràctica d’una manera tant implacable. Cal, sobretot, que fem navegar el nostre nacionalisme per les mateixes aigües. La voluntat de Reagrupament és aquesta. I segur que no ho aconseguiran, perquè esgarrapar la quantitat de vots que calen per ésser decisius en el futur de la nostra nació, és una tasca impossible per un partit acabat de néixer. Però si ho intenten, cal que, almenys, fem nosaltres també l’esforç de donar-los suport.

Demà, jo votaria Reagrupament. Demà passat, no ho sé. Que s’espavilin, perquè ara sí que potser és el moment de fer-ho esclatar tot.

Publicat perDeivit Tustei a 21:18  

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada