Això del futbol televisat (Segona part)

M’acosto al Pròleg passades les sis de la tarda, amb la idea de comprovar l’èxit de la retransmissió del partit del Barça. Passo, abans, per davant d’un parell de bars –un d’ells seu de penya barcelonista- i em sorprèn veure que enlloc hi estan donant el partit. Una colla de joves vestits de blaugrana vaguen desorientats en busca d’un lloc on poder veure el seu equip. Penso en la il•lusió amb la que en Fabi m’ha ensenyat al migdia la seva recent adquirida targeta de GolTV, i m’imagino que deu estar fent el seu particular agost. “Me l’havia de jugar”, m’havia dit. Un grapat d’esperances estaven dipositades en aquell tros de plàstic que no es podia estar d’ensenyar a tot aquell que se li acostés. Havia tret la pols de la pissarra gran i hi havia escrit en guix i lletres ben grans “Avui: Getafe – Barça, a les 18h”. Arribo al seu bar decidit a comprovar com li ha sortit la jugada. En arribar, descobreixo un espectacle devastador. Uns quants clients resten en silenci a la barra i en un parell de taules, mentre en Fabi, enfundat com un botifarró en una de les seves samarretes del Barça, s’està enfilat dalt d’una cadira realitzant tot tipus de maniobres amb la targeta i la televisió: no funciona res. L’aparell descodificador de Digital+ penja d’un fil i queda suspès a l’aire sota el plasma; avui aquesta aparell és inservible, avui només serveix la TDT i l’accessori que tant de servei havia fet en el passat, queda reclòs al trist paper d’andròmina inútil. Amb cara de gran preocupació, en Fabi segueix les instruccions que el tècnic li dona per telèfon. “Ara posa la targeta, ara treu-la”. “Ara tanca la tele, ara torna-la a obrir”. La preocupació es va tornant mica en mica resignació quan comença a adonar-se de que no hi ha res a fer. Mentrestant, els clients contemplem l’escena amb un nus a la gola, mirant-nos l’espuma de la cervesa que tenim al davant i escoltant en Puyal per la ràdio, als altaveus del bar. Ningú s’atreveix a dir res. Només algun apagat missatge d’ànim trenca de tant en tant l’incòmode silenci instal•lat a l’establiment. En última instància, quan ja es porten més de trenta minuts jugats i el Getafe ha fet dos pals, arriba un tècnic de la botiga d’electrodomèstics on en Fabi havia anat a comprar la targeta al matí. Diagnòstic: no hi ha senyal, la culpa és de la pluja. Aquest diagnòstic es torna però confús quan el missatge de “sin señal” de la pantalla, canvia per un més inquietant “canal codificado”. Després de fer una mica el paperina i excusar-se dient que ha anat a altres bars i a tot arreu passa el mateix, el tècnic se’n va pel mateix lloc d’on havia vingut. “Cent euros per res”, repeteix una vegada i un altre en Fabi, mirant al terra i posant-se les mans al cap. “Tranquil, ja s’arreglarà, ara és tot plegat massa recent, més endavant ja anirà funcionant”, que li repetim els clients, sense creure a penes en el que estem dient. No, no hi creiem. No creiem en GolTV. A la mitja part, pago i marxo. No sé si finalment al Pròleg van aconseguir veure en algun moment el partit, però jo em sentia incapaç de continuar suportant aquell escenari dantesc. I era només la segona jornada de lliga. Això del futbol, ja ho diuen que fa patir molt.

Publicat perDeivit Tustei a 21:07  

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada