Això dels espies al Barça

No entenc la fal•lera que els ha agafat a alguns mitjans de comunicació, d’agafar un pal i remenar amb tanta insistència la merda que esquitxa la cúpula directiva del Barça aquests darrers dies. És veritat que a la junta va haver-hi un greu problema de comunicació i es van donar uns fets que bé podrien haver desembocat en escàndol, però també és veritat que les persones implicades van saber-ho resoldre impecablement. Si tenim en compte que l’afer va destapar-se, dins la junta, durant el tram més important de la temporada, a l’última empenta per la consecució del triplet, hem per força de concloure que les dues bandes van saber-ho arreglar de la manera que més s’ajustava als interessos del club. En aquest sentit, el remei va ser immillorable: blindatge total, silenci i una solució de portes endins. Algú dirà que si el primer equip no hagués acabat la temporada com la va acabar, l’escàndol hauria sortit a la llum amb una força devastadora. Bé, els que dirien això són segurament els mateixos que ara passen hores i hores executant debats estèrils al voltant de l’afirmació “és impossible que Joan Laporta no sabés el que estava passant”. Aquest és ara el tema del que se serveix RAC1 per justificar un periodisme de carronya certament desagradable. Escoltar-los a ells mateixos queixant-se de la impossible estabilitat d’un club com el Barça, fa petar de riure. Quedes ridículament retratat quan el teu principal argument per avivar el foc, és una suposició que tu mateix t’estàs inventant emparant-te en un suposat sentit comú que no és més que la sortida a la superfície dels teus instints més baixos.

Dit això, jo encara diria més: I si el president Laporta hagués sabut el què passava, què? Perquè... sabem exactament de què va la cosa? Em temo que no.

Publicat perDeivit Tustei a 9:55  

3 comentaris:

Anònim ha dit... 26 de setembre del 2009, a les 10:29  

Perdoneu pero haig de discrepar de voste, el problema jo crec que mes que la superficie es el fons, aquest tipus d'auditoria de seguretat personal es solen fer a les gran empreses quan fitxes un directiu per saber que no porta els gayumbus bruts abans d'entrar o per saber si el directiu de la competencia els porta bruts per fer-lo callar. Jo crec mes que aixo va per la segona, que el senyor laporta vol deixar al seu amic (i al de voste senyor deivit) i esta buscant informacio.

Tambe el merder podria venir de que les candidatures per preparar-se fagin servir els calers del barça no ho veig massa maco, ho fagi qui ho fagi.

Aixo si, la meva opinio no compta massa perque segur que algu dira tu ets sandrista per lo tant.

GuSbd ha dit... 26 de setembre del 2009, a les 11:00  

Coincideixo amb el teu punt de vista @Deivit Tustei. No li veig cap sentit noble a airejar aquest afer i menys encara a convertir-el en tema de tertúlia.

La única explicació possible la trobo en el desitg d'algú de penjar-se la medalla de la primícia, conjuntament amb algun interés a influir en el futur procés electoral. Si això vingués dels mitjans de comunicació foranis, l'explicació seria més senzilla i evident.

Com poden fer això periodistes pro-Barça, i tenir embaucats i conxorxats a tants personatges culés?. Doncs, perquè saben com jo que l'afer no tindrà conseqüències negatives per la marxa esportiva del club.

Deivit Tustei ha dit... 26 de setembre del 2009, a les 14:40  

El que, a parer meu, més ho clarifica tot plegat, és que això surti a la llum mesos després de que hagi passat. I que surti, a més, arran d'un comentari "off the record" d'un dels directius implicats, en un sopar on hi havia el director del Periódico. Per què, si això és tant greu, els directius afectats no van denunciar-ho abans? Bé, ni abans, ni ara, ni mai. Per què no ho denuncien els afectats? I no em val això de dir que si es queden a la junta, no hauran d'avalar després per presentar-se de presidents, i no em val pel mateix motiu que no em val això de de dir "és impossible que Laporta no ho sabés".

Publica un comentari a l'entrada