L'informe

Dilluns al matí, a la tertúlia de RAC1, Pilar Rahola, Màrius Carol i Vicenç Villatoro, van sotmetre a Antonio Bolaño a un tercer grau demolidor. El motiu: l’informe sobre el comportament de diferents periodistes d’opinió que havia encarregat el govern tripartit a principis de la legislatura. Rahola, Carol i Villatoro estaven entre els “auditats” –tal com ho va definir La Vanguardia utilitzant la paraula de moda- i Antonio Bolaño, era llavors el cap del gabinet de premsa del president Montilla. Poden imaginar-se, doncs, el considerable espectacle que es va produir.

Mentre Bolaño s’excusava darrera de tota mena de recargolades justificacions, els afectats l’anaven desplomant com un pollastre acabat de matar, encara calent. I és que la perla més extraordinària que va deixar-nos anar Bolaño, precisament la que van utilitzar als informatius de l’emissora durant tot el dia per explicar-nos la notícia, va ser, ni més ni menys, “no vam encarregar una auditoria (fixin-se que ràpid que ens contagiem dels neologismes) de la opinió publicada per saber què opinen els periodistes, vam fer-ho per identificar la malaltia que podien patir, per tenir un diagnòstic” “. El que volia dir Bolaño, evidentment, era que volien identificar la malaltia que podia tenir el govern, per trobar una solució (la qual cosa també fa molta gràcia). Però el va trair la llengua i en comptes de dir “podíem”, va dir “podien”, i aquest petit error lingüístic, propulsat per la frase anterior, que li donava encara més consistència, va donar un titular esplendorós. En realitat, l’error no va ser segurament tant de dicció, com de creuament de cables dins d’un cervell xarbotat per les empentes que li anaven donant, amb tota la mala llet del que eren capaços, els seus contertulians. Bolaño va dir, sense voler, el que de fet ha pensat sempre: que cal vigilar els desviats que puguin desestabilitzar políticament a la seva gent. Vaja, que va destapar un terror premental a la opinió publica –i publicada- . Els desviats, doncs, potser són uns altres. Ja ho deia Josep Pla: “un grapat de cecs, governats per folls”.

Un cop dit tot això, cal recordar que estem parlant d’un informe que va costar ni més ni menys que 27.000 euros. Val a dir que la única persona que va insistir en el disbarat que suposa pagar una tal quantitat de diners per una pèrdua de temps com aquesta, va ser Pilar Rahola. Vint-i-set mil euros per escriure en quatre papers cap a quin cantó carreguen quatre articulistes! Ah! Els informes absurds i sense sentit que la Generalitat encarrega (més de 2.500), i que no tenen cap mena de conseqüència política quan se’n descobreix la seva total inutilitat. Però aquest, és un altre tema.

Publicat perDeivit Tustei a 19:08  

1 comentaris:

Anònim ha dit... 29 de setembre del 2009, a les 22:37  

gaNivet de premsa? ganivet de premsa??

Publica un comentari a l'entrada