Qui riu últim..

L’altre dia, Alfredo Abián, subdirector de la Vanguardia, escrivia sobre la trobada que Cayo Lara, Coordinador General d’Izquierda Unida, havia mantingut amb el Rei per explicar-li els seus plans sobre com establir la tercera República Espanyola. Abián se’n reia solemnement, ridiculitzant la situació amb una sorna molt trillada. Certament, si ens oblidem de les idees criminals que aquest partit promulga, Izquierda Unida fa molta de riure. A mi Gaspar Llamazares sempre m’havia fet molta gràcia quan el veia parlar amb aquell posat de gallina Caponata. Ara: que un qualsevol líder polític parli amb el cap de l’estat per proposar-li –per dir-ho d’alguna manera- un canvi de model polític, no em sembla pas que sigui una cosa que admeti aquest menyspreu. Només en els països que viuen sota la coacció d’un règim totalitari solen riure’s de les propostes de canvi que pugui posar sobre la taula un polític. En els països normals i avançats democràticament parlant, el normal és que les persones que s’encarreguen d’endreçar la vida pública, puguin parlar tranquil•lament de les qüestions que creguin convenients sense que ningú en faci mofa. Se sap que una de les principals funcions de La Vanguardia actual és la d’enllustrar les sabates de la monarquia, però si del que es tracta és de defensar-la com a model avançat, estable i eficaç de constituir un estat, preferia els tronats i una mica ja desfasats arguments que recorden, una vegada i una altra com un disc ratllat, el paper del rei en la transició i en allò del 23-F. Preferiria això, que no pas un desenvolupament intel•lectual del tema d’una baixesa tant extraordinària com aquesta:

Escriu Abián:

“Dejémonos de falsos clichés que asocian republicanismo con progresismo”.

D’acord, però deixem-nos també de falsos clixés que associïn republicanisme amb desastre. En concret, deixem de dir tonteries com:

“La última experiencia de este país, por ejemplo, fue para echarse a llorar”

Ja ho diuen, que val més boig conegut que savi per conèixer.

Acaba, Abián, així:

“Manuel Azaña, que, a su paso por Catalunya en busca de refugio, vio "histeria revolucionaria, que pasa de las palabras a los hechos para asesinar y robar, ineptitud de los gobernantes, inmoralidad, cobardía...". Sobran comentarios.”.

Sí noi sí, sobren comentaris.

Publicat perDeivit Tustei a 13:55  

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada