Adéu siau Nadal.

Hi ha una idea que el Consell Escolar de Catalunya (si un qualsevol Consell Escolar ja és un organisme pervers, ens podem imaginar com deu ser el “de Catalunya”) ha posat sobre la taula i que està passant immerescudament desapercebuda. Parlo de la determinació que han pres, alguns dirigents d’aquesta collonada d’organització —poc enfeinats suposo—, de canviar el nom de les vacances de Nadal i Setmana Santa pels de “vacances d’hivern” i “vacances de primavera” respectivament. Es veu que això de sotmetre el calendari a festivitats religioses no fa socialista. A més, sembla que aquesta cosa del Nadal i la Setmana Santa fereix sensibilitats. Això sí: com que encara els queda un mínim de sentit comú, i tenen clar que canviar la data de les festes seria un terrabastall massa gros, s’acontentaran canviant-los només el nom.

Em pregunto perquè la fauna multiculti mostra una tolerància tant perfectament calculada quan organitza a Barcelona activitats relacionades amb el Ramadà —per posar un exemple—, i en canvi, es mostra tant inescrutablement intransigent quan del que es tracta és de putejar l’església catòlica. És d’una falta de respecte que repugna que aquesta mena de gent adopti aquesta postura bel•ligerant amb la tradició. Intentar d’esborrar la paraula Nadal de l’imaginari col•lectiu de la nostra canalla, és un atemptat contra qualsevol mínim sentit de la responsabilitat. El Nadal va molt més enllà del fet religiós. A casa, del Nadal, sempre n’hem dit Nadal. Ja no anem a la Missa del Gall, però continuem dient les coses pel seu nom.

Hem de ser multicultis, es veu. Doncs, a mi, la veritat, se me’n refot que a les nostres escoles hi convisquin nens de procedències i religions diverses. Cal que esborrem paraules del nostre diccionari per acontentar-los, mentre n’introduïm de noves pel sol fet de que són gracioses i exòtiques? Hem de trinxar la nostra cultura popular perquè n’hi càpiguen d’altres? Hem aguantat molts d’insults; ara: per esborrar la paraula Nadal i deixar de fer els pastorets a les escoles (posaria la mà al foc que hi deu haver un bon grapat d’escoles que ja no en fan, que no fos dit), hauran de passar, primer, per damunt d’uns quants cadàvers.

Quin serà el pròxim pas? Enderrocar tot el romànic?

Publicat perDeivit Tustei a 15:48  

3 comentaris:

Anònim ha dit... 23 d’octubre del 2009, a les 18:13  

El que tracten de fer és que els nens que provenen d'altres tradicions religioses puguin integrar-se amb certa normalitat a les nostres tradicions. Si li treiem al Nadal la pàtina religiosa dient-li vacances d'hivern, serà més fàcil que els pares "s'avinguin" a que els seus fills participin en certes tradicions. Vindria a ser una espècie de maquillatge...que no sé si funcionarà...

Deivit Tustei ha dit... 23 d’octubre del 2009, a les 18:45  

Així doncs, es tractaria de canviar el nom de la festa perquè les persones d'altres cultures piquin? Encara pitjor doncs. Aquí celebrem el Nadal, i a qui no li agradi i no vulgui integrar-se, ja s'ho farà. No ens podem prendre tant a la lleugera les nostres tradicions. Esborrar la nomenclatura "Nadal", em semblaria un escàndol.

Gràcies per comentar!

anna ha dit... 29 de desembre del 2009, a les 22:54  

Jo també trobo una aberració això de canviar el nom. Estic molt d'acord amb tu que cal que s'integrin i que si deixem canviar aquest nom, potser acabarem amb les nostres tradicions. Ho trobo fortíssim. Això de no ferir sensibilitats ja fa pudor, a mi que em perdonin. La mare que els va parir a tots. Per cert, Bon Nadal i Feliç Any Nou!

Publica un comentari a l'entrada