Beu i mata

Els camins pels quals acostuma a caminar la justícia són inescrutables. Els papers de les lleis sempre han fet l’efecte d’haver estat escrits per imbècils i aprovats per folls. A més, la llei és una cosa tan estranya, que la dona aquesta dels ulls tapats que l’aplica, no pot pas fer-ho sense treure’s la bena per tal de mirar de reüll a banda i banda, vigilant que ningú s’adoni que està impartint justícia a base de llençar monedes a l’aire. La interpretació de les lleis és un assumpte tocat per un reguitzell de complicacions ridícules. Tot això ja ho sabem; per això, quan fem un cop d’ull al Codi Penal i hi descobrim certes incongruències, més enllà d’una ganyota de desaprovació, no ens en surt cap de sorpresa.

D’entre totes les idioteses que trobem al Codi Penal, n’hi una que està sent —per fi— debatuda com es mereix. Parlo de la diversa consideració que rep el consum d’alcohol quan el consumidor ha comès un delicte durant el període d’embriaguesa que ve immediatament després de l’esmentat consum (per dir-ho en el tipus de llenguatge que tant agrada a la gent de les lleis). Perquè quan un qualsevol individu mata a la seva senyora esposa sota els efectes del whisky escocès, el delicte veu disminuïda la seva gravetat, precisament, gràcies al whisky escocès. Quan, en canvi, el mateix individu mata a la seva senyora esposa atropellant-la amb el cotxe sota els efectes del whisky escocès, el delicte passa, immediatament, a ser considerat molt més greu. La variable “whisky escocès”, doncs, ofereix diferents resultats segons la manera com l’agressor decideixi portar a terme la seva agressió. No em diguin que això de la llei no és una cosa d’allò més curiosa

Aquesta distinció entre “matar begut” i “matar begut, però sense voler” és una mostra de com donar moltes voltes sobre un determinat tema, acaba sent del tot contraproduent. Posem-nos dins la ment dels que van decidir que això fos així. D’una banda devien pensar que qui agafa el cotxe havent begut, ha de ser per força conscient del mal que pot fer i que, per tant, quan la mala sort materialitza el mal, això s’ha de pagar. Per un altre costat, devien pensar que aquell qui mata a ganivetades el seu veí sota els efectes de l’alcohol, se l’ha de perdonar, perquè, pobre, no sap el què es fa. Però... ¿que potser sap el què es fa el que agafa el cotxe després d’haver begut? ¿No s’ha de tenir, a més, una ment molt més malalta per —després d’haver begut més del compte— sortir de casa en calçotets i amb un ganivet de cuina a les mans, que per pujar en un cotxe i pretendre dur-lo d’un lloc a un altre? Sí, es clar, però és que quan hom beu, no sap el què es fa... Tret, es clar, que el que hagi de fer sigui conduir, aleshores sí que sap el què es fa. Però el delinqüent, abans de beure, sap el què vol fer? Home, el que mata la dona o el veí a ganivetades, segur que ja s’ho havia pensat abans, encara que només fos un moment. ¿I el que s’endu per davant amb el cotxe a la velleta que ve de comprar el pa? Home, doncs depèn: si ho fa havent begut és molt pitjor que si ho fa sense haver begut. ¿I no podríem pensar que si ho fa sense haver begut, potser és que ho fa expressament i, per tant, és pitjor? I ara! Quina tonteria, escolti! Si ho fa havent begut: castiguem-lo; castiguem-lo més severament que no pas si això ho fa sense haver begut, perquè si ho fa sense haver begut, llavors no és tant greu, perquè ja sap el què es fa. Ep! Un moment! No havíem quedat que si el delinqüent sap el què es fa, llavors es castiga més durament? No! Això és només en el cas que el delinqüent mati amb un ganivet i no amb un cotxe! (etc, etc).

I després de passar una bona estona així, van omplir un paper i van dir: “ja tenim la llei a punt”.

Després de tot això, no em mal interpretin. No estic pas demanant que l’alcohol alleugi la gravetat d’un delicte comès al volant d’un automòbil, sinó tot el contrari: que l’alcohol sigui també un agreujant en els casos en què la forma del delicte sigui una altra. I em sembla que tampoc és demanar tant.

Publicat perDeivit Tustei a 20:43  

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada