El més important

Miro Canal Català (i d’altres emissores locals que són, de fet, les úniques que presten un mínim interès en tot això que hem fet avui) i veig que hi ha un personatge sinistre —em diuen que de Ciutadans— que repeteix com un lloro, una vegada i una altra, que hi ha problemes més importants per als ciutadans de Catalunya que la seva afirmació nacional. És clar, a Catalunya, com a qualsevol altre lloc, hi ha molts problemes. I què? Què volem dir quan diem que els “altres” problemes són més importants que el dret a decidir sobre el nostre futur com a nació?

Espanya sap molt bé què és el que més li importa: la Constitució té com a principi fonamental la “unitat de destí” de la nació espanyola (única i indivisible), i a partir d’aquí, Espanya construeix tota la seva política; la de dretes i la d’esquerres. No hi ha ningú que, a Espanya, discuteixi la importància de l’afirmació nacional espanyola per sobre de qualsevol altre consideració política de menor importància. Si nosaltres no podem fer el mateix, ja podem plegar.

Ens hem cregut durant massa temps que el “mésimportantisme” i l’”aranotoca” eren dues mordaces que ens evitaven mals majors, i ha sigut així com les nostres ambicions han anat sent retallades. Però hem d’aprendre, encara que sigui a base d’haver-hi d’invertir tota la paciència de què siguem capaços, que mereixem alguna cosa més que les engrunes que fins ara ens han sigut permeses de gestionar.

No hi ha res més important per a un país que aposentar bé els seus fonaments. A tot arreu ho saben; a tot arreu ho apliquen. Si no ens creiem això: ja podem plegar veles.

Publicat perDeivit Tustei a 23:15  

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada