Joaquín

En Joaquín tenia una edat que la meva mala memòria fa oscil•lar entre els 20 i els 30 anys. Caminava coix, molt coix. Vivia al barri del Remei de Vic, en un pis humil, desendreçat i amb les persianes a tothora abaixades. El visitàvem sempre en cap de setmana: agafàvem l’autobus i ens plantàvem a casa seva amb la intenció de burlar de la manera més sòrdida possible les lleis de la propietat intel•lectual. Era un "pirata". Un pirata dels que van existir en un moment determinat però que fa molts anys que la tecnologia ha fet desaparèixer. Copiava videojocs de la Playstation i ens la preparava per tal de que hi poguéssim jugar: “posava xips”.

L’estada al pis d’en Joaquín sempre s’acabava convertint en una experiència terrorífica. Mentre nosaltres sèiem al sofà pendents de descobrir les virtuts que ens podia oferir l’enorme pantalla Sony que acabava de comprar-se amb els beneficis obtinguts mitjançant la seva activitat fraudulenta, ell s’asseia davant d'una taula immensa plena d’ordinadors, CDs verges, consoles desmuntades i soldadors traient fum, i procedia a fer la seva feina. Mil pessetes per un joc; tres mil pessetes per un xip. En feia molts, de diners. En un moment en què l’escassa velocitat de l’Internet i l’elevat preu de les gravadores de CDs feien molt complicat que totes aquestes coses ens les féssim nosaltres mateixos, aquesta mena de personatges van fer el seu particular agost.

Nosaltres, és clar, ja sabíem que allò estava molt mal fet. Però ens apreciàvem profundament aquell coix que ens venia videojocs a un preu molt més barat que l’oficial i crèiem, per tant, que mereixia una oportunitat. La seva taula immensa plena d’aparatets i muntanyes de discs ens fascinava: era la taula de menjador que tots hauríem volgut tenir a casa nostra. En Joaquín va ser, en definitiva, la primera persona que va ensenyar-nos que això de la delinqüència no sempre és tant dolent com ens expliquen quan som petits: a vegades, tots ens en podem aprofitar. ¿Què se’n deu haver fet? Qui ho sap.

Publicat perDeivit Tustei a 23:13  

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada