La mossegada de Cruyff

Johan Cruyff, amb unes formes ja completament desfasades i una mica ridícules, ens va renyar als que no vam anar ahir al partit de Catalunya contra Argentina. Cruyff va tornar a asseure’s en una banqueta i no va voler desaprofitar l’ocasió per quedar-se ben a gust escopint a tot quant micròfon li posessin al davant. A ell li hauria agradat omplir un Camp Nou que va quedar mig buit. O mig ple, perquè: ¿a quin país del món s’omple un estadi de més de 90.000 localitats per veure la patxanga d’una selecció que no compta? El Camp Nou és un dels estadis més grans del món i el seu propietari només l’omple quan juga amb el Madrid o en moments decisius de competició europea. A sant de què, Cruyff, pretenia omplir-lo?

Però no malinterpretem les paraules del “mestre”. El que més va semblar indignar Cruyff va ser la suposada indiferència de l’afició davant el grandíssim esforç que havien hagut de fer alguns jugadors anant a jugar el partit. És clar: per una vegada que a determinats jugadors els hi van venir les ganes de jugar amb la selecció del seu país, ja és de ser desagraïts que la gent no respongui com seria degut! I aquí és on volia anar a parar: Cruyff va destapar, amb aquesta severa intransigència cap als que vam abandonar la Selecció, la seva apassionada defensa de la nació catalana. Les paraules de Cruyff —n’estic seguríssim— van en aquesta direcció. En la seva insistència no hi té res a veure l’euro per entrada que anava a parar a la seva butxaca. Ai! Vull dir a la butxaca de la seva fundació.

Publicat perDeivit Tustei a 20:17  

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada