Il·legalitats

L’Ajuntament de Vic ha tornat a posar els collons sobre la taula i ha tornat a la càrrega amb la polèmica del padró municipal. La polèmica torna a estar servida, després que l’ajuntament demanés opinió a la Unió Europea i des de Brusel·les responguessin expeditivament amb una obvietat legal que fa feredat que hagi d’anar-se a demanar a la UE: les persones que viuen en un país de la UE, o tenen els papers en regla, o no hi poden viure. De la mateixa manera que en aquest país no es pot conduir sense carnet, no s’hi pot tampoc viure sense papers. Jo no sé si això està bé o no, però en cas que algun partit polític no hi estigués d’acord, el què hauria de fer és proposar de canviar la llei. És senzillíssim.

El Periódico publicava dissabte una notícia titulada “CiU manipula la UE per reobrir la ferida del padró i els ‘sense papers’”. Com si la proposta del partit que governa Vic, junt amb el PSC, fos una espècie de maquiavèl·lica maniobra destinada a fer malbé la convivència a la ciutat. Sí, el problema dels sense papers és una ferida, però és una ferida que ningú sembla disposat a curar i, per tant, no és que CiU la reobri com aquell qui desfà una crosta per fer-la sagnar; sinó que CiU, el què es proposa, és anar a mirar a veure si la ferida, que no ha parat de sagnar en cap moment, té alguna cura possible.

Mentre des d’alguns partits polítics i des d’algunes instàncies de poder es qualifica de despropòsit el propòsit de l’Ajuntament de Vic, la ciutadania té molt clar què és el què vol. A la pregunta que cada dia es fa el programa Els Matins a TV3, la resposta a tot aquest afer és favorable a la postura del consistori vigatà en un 90% de les respostes. Atenció, perquè la pregunta té miga, que diuen els castellans: “els ajuntaments han de denunciar els immigrants il·legals?” Il·legals? Estem preguntant si un ajuntament ha de denunciar, o no, quelcom il·legal? On hem anat a parar? Ens hem girat de cap per avall definitivament?

La qüestió és, doncs, si ens creiem o no en el marc legal amb el qual ens toca viure. És perfectament legítim no estar-hi d’acord, però si del què es tracta és de complir unes determinades lleis, aquesta hauria de ser una qüestió que no podria ni entrar a debat. Ara bé, si ens creiem que viure “sense papers” és una cosa perfectament normal, llavors entrem en una situació en què tot s’hi val. I la realitat és que, malhauradament pels uns i afortunadament pels altres, no tot s’hi val.

Cada vegada que s’intenta posar sobre la taula aquesta mena de qüestions, no triguen a sortir els professionals de l’etiqueta a posar-hi la del “racisme”, la de la “xenofòbia”o, fins i tot, la de “l’extrema dreta”. Aquest és un debat que pel què sembla només es pot resoldre a base fotre-li pel boc gros. Bé, si algú vol creure’s que d’aquesta manera les coses passaran avall sense més complicacions, està en el seu dret de creure-ho, però tard o d’hora la seva equivocació caurà pel seu propi pes.

Ah! I no, el 90% dels espectadors d’en Cuní no votaran l’Anglada a les eleccions al Parlament. Que no pateixin pas.

Publicat perDeivit Tustei a 21:27  

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada