El facebook és... un aparador equivocat

A vegades hi ha gent que sembla que disfruti cridant als quatre vents els fruits —positius— d’una determinada relació més o menys íntima. El Facebook, en això, ha resultat ser una inesgotable font d’inspiració. Quan veig algú que es dóna les gràcies —d’una forma massa emocional— a través d’un aparador tant inadequat, penso en la infinita manca del sentit de la responsabilitat amb què l’ésser humà arriba, a vegades, a actuar.

L’efusivitat a l’hora de desplegar els nostres sentiments, que seria tant agradable si fos transmesa en la més estricta intimitat, es torna tristament banal i es recobreix d’una manta de superficialitat del tot decepcionant quan és presentada públicament. Això, el Facebook ho ha evidenciat, però ja venia de lluny. En realitat, aquesta mena d’eines socials no són més que un altaveu per on amplificar tota una gran quantitat d’errors de conducta.

No m’entenguin del tot malament: una lleugera demostració pública d’afecte no és pas sempre una equivocació. Però l’estridència, en aquest àmbit, resulta letal. L’efecte produït és el contrari al buscat. Al buscat entre el públic, però també al buscat en el destinatari de la nostra inconscient actitud. Sobretot si el destinatari té un front que faci més de dos dits.

Publicat perDeivit Tustei a 23:04  

1 comentaris:

anna ha dit... 23 de juny del 2010, a les 1:40  

Personalment penso que quan a l'ésser humà li passen coses agradables vol que el món sencer ho sàpiga, i en aquest sentit el facebook és un estri idoni per a poder fer-ho. A mi em causa una mica de pudor dir segons què al facebook. Fins i tot ric molt quan veig allò de fulanito de tal tiene una relación con menganito de cual. Suposo que si estàs enamorat i ets correspost tens ganes que la gent ho sàpiga, no sé perquè. Però sí que és cert que al facebook hom es pot obrir fins allà on cregui oportú. De vegades és bo treure els sentiments cap enfora, però fins un cert punt. I cal també tenir en compte que moltes vegades, per segons quin tipus d'ésser humà -perquè de tipologia n'hi ha moltes- els és més fàcil dir-ho a través d'una pantalla, escrivint, que de viva veu i a la cara. Què cony, si estàs enamorat i vols proclamar-ho als quatre vents, posa't al teu perfil del facebook i escriu-ho amb lletres majúscules. Jo segueixo el facebook, però no per saber amb qui ha mantingut relacions menganito o amb qui conviu fulanito, sinó per compartir bona música, bons escrits i xerrar una estona amb els 2 o 3 amics de debò que hi ha entre els 60 amics de torn que d'amics en tenen poc, sols el nom que els posa el facebook. Perquè posar una llista de coneguts i d'amics potser seria un pèl massa complicat i es buscarien merders innecessaris. Per tant, englobem-los tots en un mateix rètol d'amics i llestos. Així anem, amb vides i relacions superficials que s'extingeixen tan de pressa com el llumí que he encès per fumar-me el cigarret. El facebook és per fer-ne una tesi doctoral, hi ha un material sociològic i psicològic per analitzar que ens en faríem creus. S'hi poden observar molts comportaments. La gent que contínuament penja músiques, la gent que contínuament juga als múltiples jocs que t'ofereix l'aplicació, la gent que contínuament s'apunta a grups; la gent que hi penja 100 i pico fotografies al dia; la gent que només hi passa molt de tant en tant; els que obren l'ordinador només per conectar-s'hi, els que busquen tenir més amics que ningú... El facebook és un món a part molt interessant d'analitzar. Llarga vida al facebook. Salut!

Publica un comentari a l'entrada