Rosell: "D'un Barça content, a un Barça feliç."

Sandro Rosell va oficialitzar ahir la seva candidatura a la presidència del Barça. Després de molt de temps esperant-ho, l’ex-vicepresident en la primera etapa de Laporta, l’home que va portar Ronaldinho, va mostrar-se oficialment en societat com a candidat. L’espectacle que va regalar-nos en la roda de premsa amb la qual es va presentar va resultar realment lamentable. Un insult molt gran a tota aquella gent que portava temps esperant-lo per a què tombés Laporta (o el què representa Laporta, o el què sigui que ha de perpetuar la doctrina laportiana). I és que, si això ha de ser el què ha de presidir el Barça els pròxims —com a mínim— quatre anys, riurem; riurem molt.

Amb una veu atropellada i parlant com si tingués la boca plena, Sandro Rosell va passar-se tota l’estona que va durar l’acte llegint uns paperots. El què s’escoltava per la ràdio, en directe, era de pixar i no treure gota; era evident que ho estava llegint i que —potser— ho estava llegint per primera vegada. No dubto de la seva vàlua com a comercial però, completament incapaç d’articular un discurs per ell mateix, l’home que entre uns quants han convertit en el candidat favorit donava la sensació de ser un aprenent. S’entrebancava: llegia i llegia tot un seguit de disbarats i, de tant en tant, havia de frenar-se o de repetir algunes paraules que no li acabaven de sortir; com un nen de primària. De tant en tant, remarcava una o altra frase i, llavors, se sentien unes mans solitàries marcant, molt fort, l’inici del què havia de ser un aplaudiment per part de tota la sala. Com el regidor d’un qualsevol programa de Telecinco marcant al públic quan s’ha d’aplaudir Belén Esteban i quan se l’ha d’escridassar.

Pel què fa a les intencions de la seva candidatura, poden resumir-se en una frase que va dir Rosell a mitja roda de premsa i que és realment hilarant: tenim “un Barça content; però ara el que cal és aconseguir un Barça feliç.” És clar: com que ja veu que millor no podrà fer-ho, s’inventa una frase totalment buida de contingut i de significat, per fer veure que hi ha alguna cosa a fer. És un truc que jo no sé si és que el que se l’ha pensat creu veritablement que servirà d’alguna cosa, però que si ha de convertir-se en una mena d’eslògan, ens podem anar preparant... ¿Quina diferència hi ha entre estar “content” i estar “feliç”? ¿Els aficionats del Barça, amb el Barça que tenen avui, estan “només” “contents” o estan “feliços”? ¿Després d’haver aconseguit l’Eurolliga de bàsquet, l’aficionat està “content” o està “feliç? ¿Si el Barça guanya la lliga aquest diumenge, el culer estarà “content”, o estarà “feliç”? ¿Què vol dir tot això Sandro? ¿Per què no dius a algú que t’escrigui un significat per a cadascuna d’aquestes paraules, a veure si així, algú, entén què vols venir a dir?

Si tot això guanya les eleccions a Can Barça, faria bé José Montilla a contactar immediatament amb el Mundo Deportivo, a veure què poden fer-ne, d'ell.

Publicat perDeivit Tustei a 19:11  

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada