Cendrers a la vista

Ja havia parlat en alguna ocasió dels Mossos d’Esquadra i dels controls que munten a vegades a la carretera, tots vestits de blau marí (o és negre?) i amb matrelletes a les mans.

Sortida de Vic-Sud a la C-17 en direcció Barcelona. Dilluns a les 13.30h del migdia. Vaig a dinar amb la camioneta de la feina i em trobo amb un d’aquells controls policials que es fan a la carretera però que no tenen res a veure amb els controls rutinaris de transit. La indumentària fosca, les metralladores a la vista, i la prepotència de la boina tombada substitueixen l’habitual vestimenta blau cel, les pistoles a les cartutxeres i l’inofensiva gorra de plat. És un d’aquells controls que es fan a la carretera però que en cap cas tenen la finalitat de descobrir i sancionar una o altre pràctica fraudulenta al volant. Què és el que pretenen descobrir i sancionar aquests controls? Això no ho sap ningú.

Em toca el torn i un home sense pèl al cap i amb els llavis molt gruixuts (fa angúnia, pobret) m’ordena que m’aturi. Jo, és clar, li faig cas de seguida i aturo el meu vehicle deixant la finestra del copilot just a l’altura de la repugnant imatge dels seus llavis molsuts. Ell de seguida se m’acosta i dóna uns cops molt desagradables (i molt fora de lloc) al vidre de la finestreta del copilot. Jo, que no entenc aquesta injustificada falta de respecte, li faig un gest amb la mà, per indicar-li que la porta és oberta, que ell mateix pot obrir-la. L’home obre la porta bruscament. Jo, ingenu, el saludo amb un amabilíssim “hola... què tal?” i ell, sense fer cas de la meva salutació i sense mirar-me la cara, com si al seient del conductor no hi hagués ningú assegut, em diu, cridant i en un perfecte català de Vic:

“Me enseña por favor el cenicero!?”

Reprimint-me les ganes de treure-me-la i de pixar-me sobre la seva calba fastigosament lluminosa, faig cas de al seva ordre i li obro el cendrer, ple de restes de cigarretes que no he fumat jo. Mentre intento desmuntar-lo per tal que pugui veure’l de més a prop (no fos cas que allò que busca estigués amagat sota la cendra), l’home tanca la porta amb força i m’ordena, amb un gest (les retallades a la cosa pública han arribat a la saliva dels funcionaris), que continuï anant cap allà on estava anant.

Qualsevol persona amb un dit de front hauria posat la marxa enrere i hauria passat per sobre de l’home calb dels llavis llefiscosos dues o tres vegades, fins deixar-lo fet una truita de formatge. Però com que tinc pressa (i por), decideixo seguir el meu camí com si no hagués passat res.

Què buscava el policia dins el cendrer? Què busca, de fet, la policia, dins els cendrers dels cotxes? No ho sabrem mai. Podria haver estat circulant sense carnet; podria haver estat circulant borratxo, drogat o amb els ulls tancats (o tot alhora); podria haver estat circulant amb el meu òrgan sexual extern en una mà i un catàleg del Venca a l’altra; podria haver estat transportant un cadàver a la caixa d’eines de la camioneta... podria haver estat fent qualsevol d’aquestes coses que faig sempre quan condueixo, però res hauria tingut cap mena d’importància per la policia (almenys no en un control d’aquestes característiques). El més important és saber què coi és el que porto amagat dins el cendrer.

Transportin un cadàver al portaequipatges, si volen, però segueixin un consell: portin el cendrer ben net. Evitaran qualsevol tipus de problema amb la justícia. Ah! I no saludin mai un Mosso d’Esquadra. No val la pena. No entra dins el protocol.

Publicat perDeivit Tustei a 23:23  

5 comentaris:

Anònim ha dit... 12 d’abril del 2011, a les 9:56  

Deu ser un codi secret:

- Enseñeme el cenicero...
I si ets un criminal la resposta no és la que vas fer tú... Un assassí en sèrie no ensenya el seu cendrer amb tanta alegria, un camell no ensenya el seu cendrer al primer mosso fastigós que li demana...
Salut!
Nu9Barris

Anònim ha dit... 12 d’abril del 2011, a les 19:13  

jajaj brutal falta d´intel.ligència una vegada més als cossos policials del nostre fabulós païs.
Despres diuen que s´ha de retallar per la sanitat.. va parir.

Anònim ha dit... 9 d’agost del 2011, a les 9:23  

molt bé noi...quin gran blog...només fas que insultar a tothom,sobretot a la policia, segur que has intentat superar les proves per entrar, però no has pogut superat ni la més minima, tú que et creus millor que ningú...deixas de tenir raó o credivilitat en els teus comentaris quan només fas que insultar, cuidat i que encertin amb la medicació que segur que et fa falta, adeu.

Anònim ha dit... 12 d’agost del 2011, a les 10:49  

Hola el Mosso Calb dels llavis Molsuts...mmmm sé que et toques pensant en mi... encara recordo la careta que vas posar i com et passaves la llengua pels llavis imaginant com et penetrava la boca una vegada i una altre!
Mai t'oblidaré
p.d. neteja el cendrer guarro!

Anònim ha dit... 12 d’agost del 2011, a les 11:12  

Hola Daivit, em dic Carlos (amb O) i et vull donar les gràcies per aquesta publicació, m'has alegrat el dia!

Ni t'imagines lo content que estic de veure que hi ha gent com tu!

M'has fet reflexionar molt amb aquesta experiència, i he arribat a una conclussió...

¡ERES MUY TONTO! ...i neci...

Salut!

Publica un comentari a l'entrada