Un home begut i una policia toia

Un home begut (i possiblement també drogat) entra en un bar i demana una Voll Damm. Una vegada li han servit la Voll Damm comença a mostrar l’habitual repertori de gestos i de crits que les persones idiotes solen mostrar quan s’alcoholitzen. L’home es recolza amb el cap a al barra, s’aixeca, dona voltes sobre si mateix, aixeca la copa, crida, s’acosta a alguna taula a dir tota mena d’improperis als que hi seuen, es torna violent, amenaça, ara està apunt de caure, ara no, ara es posa les mans al cap, ara les fa servir per donar cops a la barra... El bar es buida depressa i, veient que serà impossible fer-lo fora sense muntar una escena encara més desagradable que la que ja s’està produïnt amb al sola presència de l’individu, l’encarregat de l’establiment decideix trucar a la policia perquè se n’encarreguin ells.

Ah, la policia!

No passen ni 10 minuts que una parella de Mossos d’Esquadra apareix per la porta. Amb molta resignació i amb cara de tenir molta mandra de fer la seva feina, un dels mossos es dirigeix a l’home, condescendent:

-Jaume... Què? Ja estàs per aquí? Va Jaume. Ja tens diners per pagar la cervesa?
-No
-I per què la demanes, Jaume? Va anem.

I la policia acompanya l’home fins a fora i el despedeix amb un copet a l’espatlla sabent que al cap d’una estona l’hauran d’anar a recollir en alguna altra banda.

Va haver-hi una època en què quan una persona es comportava d’aquesta manera en públic, sempre que aquesta persona no fos el borratxo oficial del poble, inofensiu i fàcil de reduïr amb quatre paraules per qualsevol que ho intentés, la policia (o “el guardia”, així, en singular) acabava sempre donant-li cops de puny i puntades de peu. No eren unes maneres per aconseguir que la persona en qüestió no tornés a molestar a ningú (hi tornaria igualment); era simplement una qüestió de cordialitat amb qui havia estat molestat. La policia només feia el que hagués fet qualsevol si hagués tingut la capacitat per fer-ho.

Que què vull dir? Doncs que més saludar amablement a qui aturen a la carretera per demanar-li que els hi ensenyi el cendrer i menys sauldar amablement als fills de puta que no s’amaguen de comportar-se com a tals.

Publicat perDeivit Tustei a 17:34  

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada