Vols parar? Subnormal!

Migdia de dissabte. Terrassa del Cafè Nou, Plaça Major de Vic. Llegeixo la premsa tot prenent-me una cervesa quan, de sobte, un soroll eixordidor entorpeix la calma que fins aleshores havia presidit l’ambient. Giro el cap i veig que a la taula del costat hi ha un nen d’uns 4 o 5 anys fent funcionar una horripilant joguina, entre cotxe de bombers i cotxe de policia. El soroll ve d’allà, no hi ha cap dubte. L’horror es perllonga durant uns quants minuts. Els seus pares segueixen conversant amb uns amics, impassibles davant de l’enrenou i ignorant completament la molèstia innecessària que està causant el seu fill a la resta de persones que gaudeixen de la terrassa del bar.

Al cap d’una estona de barbàrie, es produeix una escena que mantindré a la memòria durant molt de temps.

Una nena amb síndrome de Down s’acosta al nen i li etziba:

–Vols parar? Tonto!

Em quedo aturat, mirant l’escena, captivat per l’encant amb què la nena ha fet parar el nen de la joguina. Estic a punt d’aixecar-me per aplaudir la lògica amb què ha actuat la nena; fins aquell moment ningú s’havia atrevit a dir res, ni al nen, ni molt menys als seus pares. Miro els pares i sembla que, tot i haver sentit a la nena, no s’han adonat de l’enorme ridícul que acaben de protagonitzar.

El nen es queda garrativat i guarda la joguina. I els quatre subnormals que l’acompanyen, és clar, es tornen a girar i continuen amb la seva conversa d’abans.

Publicat perDeivit Tustei a 18:44  

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada