Dame pan y dime tonto, pero dame pan

L'Elies simagina un paper on hi hagués reflectida d'una forma legal i completa la seva vida laboral, i no pot fer més que exhalar un sospir llarg i trist. Ell, que no ha vist mai posades en un paper oficial gairebé cap de les hores que ha treballat a la seva vida, no pot imaginar-se com de nòrdic seria que, en un mateix paper, hi apareguéssin totes aquestes hores anotades amb el seu nom a un costat. Seria nòrdic, i seria just, i seria fiscalment acceptable, tan per a ell com per al seu país. 

Però l'Elies viu en un país eminentment corrupte on del negre en diuen "B" i on de tot aquest "B" n'han fet sempre uns focs artificials magnífics darrera dels quals ha resultat massa fàcil d'amagar la descomunal dosi d'ignorància que els encenia.

"És que aquí treballem més aviat en negre", li diuen sempre.

"És que a mi més aviat m'agradaria que rebentéssis", sol pensar ell.

Publicat perDeivit Tustei a 23:14  

1 comentaris:

anna ha dit... 18 de maig del 2011, a les 10:55  

Bona reflexió. Diuen els periodistes que en aquest país no es poden fer reportatges sobre l'economia submergida, perquè la gent s'amaga, i molt. Va bé denunciar-ho. Si no es treballés en negre, en aquest país ja faria temps que hi haurien moltes hòsties per culpa dels aturats. Amb gairebé 5 milions d'aturats, algú creu que estaríem tan tranquils si molts no treballessin en negre?

Publica un comentari a l'entrada