Blablabla

Des que el Barça s’ha col•locat a 7 punts del Madrid a la lliga, que el debat futbolístic s’ha tornat, si és que això és possible, encara més avorrit. A la repetició fins l’extenuació de la dialèctica que ha governat el vestuari de l’equip blaugrana des que Pep Guardiola n’és l’entrenador, i que ha sigut una constant irreprimible que ha anat contagiant d’una manera cada vegada més decididament hipnòtica l’entorn barcelonista, se li ha d’afegir, ara, la sobtada i estranya, –però no per això menys previsible– reacció en calent de la premsa madridista. La reacció de l’entorn blaugrana era esperable i és per això que ha resultat ser d’un tedi insuportable i absolut; la reacció de l’entorn madridista no és més que la lògica reacció que en calent acostuma a donar el que creu que ja no pot fer-hi més, perquè ja ha fet massa i tot. Els uns diuen que l’impossible pot succeïr, i els altres diuen que l’impossible, impossible és.

Sentir debatre les mateixes veus de sempre a la ràdio o llegir les mateixes firmes de sempre a la premsa, dient i escrivint una vegada i una altra tot allò que ja hem escoltat i llegit dues-centes vegades, és avorridíssim. Que si 7 punts no són res, que si queda molta lliga, que si de més verdes n’han madurat... que si això ja s’ha acabat, que si és gairebé impossible de revertir la situació, que si la trajectòria d’un i altre equip no avalen, en aquesta ocasió, cap adhesió desesperada a cap mena de “clau roent”. És igual: tot plegat provoca a l’oïdor o al lector una al•lèrgia em temo que incurable.

El debat futbolístic és, per naturalesa, una pantomima. És d’una completa lleugeresa i això el torna irremediablement repetitiu. Tant és que l’apropament a la realitat, l’anàlisi de les situació o la ponderació de les possibilitats es faci des de la matemàtica, des de la filosofia, des de la història o des de la medicina: sempre acaben apareixent les mateixes estúpides conclusions i les argumentacions centrifuguen estúpidament entorn el mateix centre de gravetat de sempre, tant trillat que ja tothom se’l coneix de memòria.

És per això que em prenc la llibertat de situar el debat en uns altres termes:

La situació és la següent: hi ha un equip que ho ha guanyat gairebé tot i que ho ha fet amb una solvència més que contrastada, i hi ha un altre equip que ho ha guanyat també gairebé tot (però no tant) i que ho ha fet amb una solvència no tant contrastada. El que ho ha guanyat gairebé-tot-però-no-tant està, per pur resultat matemàtic, per sota del que ho ha guanyat gairebé-tot-i-punt. La progressió dels dos equips en les jornades que resten per a la conclusió del campionat determinarà la seva posició final. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

Mira si n’era, de fàcil. I ara, a gastar l’energia a debatre coses més complicades.

Publicat perDeivit Tustei a 20:45 0 comentaris