El present de la pornografia

La gent té ganes de veure a altra gent follant, això és evident, però ja ningú no vol veure cinema porno. El cinema dit pornogràfic sempre havia estat un engany. S’aguantava perquè no hi havia res més. Un cop les gravacions domèstiques han proliferat, el cinema porno ha agonitzat, perquè la gent no necessita cap sofisticació cinematogràfica per fer-se una palla. Sí, senyors productors del porno mundial, només volíem fer-nos palles, no ens feia falta res més. I si les palles ens les podem fer amb una possible veïna del segon, ens les fem molt més a gust que amb dos actors perfectes, amb una finor de pell impecable i amb uns òrgans sexuals massa nets i polits. La pornografia sempre s’havia aprofitat de l’escassetat a la que s’enfrontava el consumidor quan la necessitava. Ara, amb internet, d’escassetat no n’hi ha enlloc i la selecció natural del mercat ha fet la seva feina: les gravacions domèstiques han triomfat. Les escenes de sexe curtes i de temàtica precisa, s’han escampat com la pólvora. Centenars de pàgines ofereixen videos gratuïts d’escenes que podrien passar a casa del pròpi consumidor. Un reguitzell de paraules clau en anglès han passat a formar part del vocabulari habitual de milions d’usuaris que, sense ni tant sols saber què volien dir quan les van descobrir, les dominen ja a la perfecció. L'èxit ha estat rotund i inapel·lable.

La pornografia tradicional doncs, ha passat a millor vida. Aviat no en quedarà res de l’starsystem que havia arribat a ser més o menys popular durant les últimes dècades. L’starsystem serà la veïna del segon, que no haurà cobrat per ser-ho. Es diu que el VHS va guanyar la partida al Beta gràcies a la pornografia, que va decantar la balança en el moment que es va decidir per un dels dos formats. Es deia que el DVD suposaria una revolució, per totes les funcions interactives que ens proporcionaria a l’hora de visualitzar les pel•lícules. I últimament algú va gosar dir que l’alta definició seria perjudicial per la indústria, ja que a mil vuitanta línies serien molt difícils de dissimular les imperfeccions dels actors. La ineptitud dels promotors de la pornografia tradicional és manifesta en aquest sentit, han pres precisament el camí exactament contrari al que la lògica els hi aconsellava. La gent el que vol són imperfeccions, en el contingut i en les formes, i això només poden tenir-ho amb el material fet a casa. El porno ha mort, les necessitats son les mateixes, però ara son resoltes amb una exactitud molt superior.

Publicat perDeivit Tustei a 19:37 4 comentaris  

Comunicacions d'avui (I)

Abans, quan algú volia torturar-te la tarda ensenyant-te les fotos del seu viatge aquí o allà, del seu casament o del bateig del seu fill, el tedi era absolut, irreparable. A ningú li agradava que el veí de sota el convidés a casa per passar-li unes diapositives que no interessaven el més mínim a ningú. El problema no eren les fotos. Ni que fossin mal fetes, ni que no ens interessessin.El que ens ha fet adonar que el problema no era ben bé res d’això, no ha sigut altre que la fenomenal acceptació que han tingut entre nosaltres les xarxes socials que internet ens ha proporcionat. Així, quan ara algú col•loca al Facebook una fotografia sobre qualsevol acte poc remarcable de la seva vida quotidiana, tots correm a comprovar de què es tracta. És així com allò que tan poc havíem notat que ens interessés en el passat, ara ens sembla primordial de conèixer. El temps perdut xafardejant la vida dels altres és extraordinari. És un afany que pren una dimensió encara molt més tenebrosa quan ens sorprenem a nosaltres mateixos submergits al Twitter d’algú que en prou feines sabem qui és. Internet ha multiplicat la nostra capacitat de comunicació, i no pas l’ha esmorteïda, com alguns s’han entestat a defensar. Aquest és un tema sobre el que m’agradaria estendre’m un altre dia, però a vegades sembla que el que hagi fet internet hagi sigut excitar una mica massa les nostres ganes de comunicar-nos.

Publicat perDeivit Tustei a 17:15 2 comentaris