El present de la pornografia

La gent té ganes de veure a altra gent follant, això és evident, però ja ningú no vol veure cinema porno. El cinema dit pornogràfic sempre havia estat un engany. S’aguantava perquè no hi havia res més. Un cop les gravacions domèstiques han proliferat, el cinema porno ha agonitzat, perquè la gent no necessita cap sofisticació cinematogràfica per fer-se una palla. Sí, senyors productors del porno mundial, només volíem fer-nos palles, no ens feia falta res més. I si les palles ens les podem fer amb una possible veïna del segon, ens les fem molt més a gust que amb dos actors perfectes, amb una finor de pell impecable i amb uns òrgans sexuals massa nets i polits. La pornografia sempre s’havia aprofitat de l’escassetat a la que s’enfrontava el consumidor quan la necessitava. Ara, amb internet, d’escassetat no n’hi ha enlloc i la selecció natural del mercat ha fet la seva feina: les gravacions domèstiques han triomfat. Les escenes de sexe curtes i de temàtica precisa, s’han escampat com la pólvora. Centenars de pàgines ofereixen videos gratuïts d’escenes que podrien passar a casa del pròpi consumidor. Un reguitzell de paraules clau en anglès han passat a formar part del vocabulari habitual de milions d’usuaris que, sense ni tant sols saber què volien dir quan les van descobrir, les dominen ja a la perfecció. L'èxit ha estat rotund i inapel·lable.

La pornografia tradicional doncs, ha passat a millor vida. Aviat no en quedarà res de l’starsystem que havia arribat a ser més o menys popular durant les últimes dècades. L’starsystem serà la veïna del segon, que no haurà cobrat per ser-ho. Es diu que el VHS va guanyar la partida al Beta gràcies a la pornografia, que va decantar la balança en el moment que es va decidir per un dels dos formats. Es deia que el DVD suposaria una revolució, per totes les funcions interactives que ens proporcionaria a l’hora de visualitzar les pel•lícules. I últimament algú va gosar dir que l’alta definició seria perjudicial per la indústria, ja que a mil vuitanta línies serien molt difícils de dissimular les imperfeccions dels actors. La ineptitud dels promotors de la pornografia tradicional és manifesta en aquest sentit, han pres precisament el camí exactament contrari al que la lògica els hi aconsellava. La gent el que vol són imperfeccions, en el contingut i en les formes, i això només poden tenir-ho amb el material fet a casa. El porno ha mort, les necessitats son les mateixes, però ara son resoltes amb una exactitud molt superior.

Publicat perDeivit Tustei a 19:37  

4 comentaris:

GuSbd ha dit... 28 d’octubre de 2008 a les 20:35  

Carai, no tothom te veïnes d'aquestes!

Lo Gené ha dit... 10 de novembre de 2008 a les 20:59  

El porno ha viscut una "revolució" amb internet. La gratuïtat, la intimitat, l'expansió de l'amateurisme i "l'anem al gra" ha canviat els vells paràmetres.

I si he de ser sincer, millor que sigui així.

Ja n'hi havia prou d'impostors que es consideraven "actors" pel simple fet de follar davant d'una càmera. Quatre veïnes guarres els hi han desmuntat la paradeta: i jo me n'alegro.

patafender ha dit... 27 de novembre de 2008 a les 12:49  

I a on collons estan aquestes veines? Jo com diu el Gus nomes tinc iaies i la veritat que sex-appeal no donen

Valero Sanmartí ha dit... 20 d’abril de 2009 a les 13:23  

Ja està bé, doncs! Si alguna cop enganxeu el programa aquell del Josep Tomàs i podeu veure algun dels directors garrulos parlant artísticament de la seva "obra"... un tret al clatell a tots.

L'any passat vaig llegir un assaig boníssim sobre aquest món que es deia "La ceremonia del porno". Premi d'assaig a Anagrama i tot. Deia que el porno no és art, que quan mires el porno com art deixa de ser porno. Quanta raó.

Publica un comentari a l'entrada