Rentin-se-me-la

S’han imaginat mai vostès la flaire reclosa sota la part baixa de l’hàbit d’una monja? Doncs sento haver-los d’advertir que no és només sota l’hàbit d’una monja disciplinada on poden trobar-se (o retrobar-se) amb l’olor característica de qui no es renta per por d’orgasmar per equivocació: la immundícia genital provocada per la inacció es troba a tot arreu.

Un dia donava voltes a la relació entre el menjar i el follar, presentant les dues activitats com dues manifestacions d’un mateix tipus de necessitat fisiològica. Avui, llegia una de les crítiques de tele que Ferran Monegal publica a El Periódico i m’he recordat d’aquella divagació. Monegal cita les declaracions fetes per un noi que apareixia en un reportatge de les notícies que Matías Prats presenta a Antena 3. El reportatge indagava en la relació que mantenien uns joves abonats a la castedat. Es veu que hi apareixia un noi afirmant que “si no menges et pots morir, però mai s’ha mort ningú de virginitat”.

A aquesta afirmació bé se li podria incorporar un afegitó que li donaria encara més força: no és només que no s’hagi mort mai ningú per causa de la virginitat, sinó que acostuma a passar tot el contrari: la promiscuïtat sense mesura ni control higiènic ha sigut sempre una font de mortaldat inesgotable. Si —com se sol dir— la prostitució és l’ofici més antic del món, la mortalitat produïda arran del fet d’encaixar unes determinades parts del cos d’una persona amb unes altres (similars) determinades parts del cos d’una altra persona, ha arribat, en algun moment de la història i en algunes parts del món, a nivells bastant desagradables.

I què és el què vull dir amb tot això? Doncs que el noi que feia aquesta abominable afirmació anti-lúdica deu ser, segurament, una persona bruta com ella sola. La por a encaixar unes determinades parts d’un cos amb unes altres determinades parts d’un altre cos no pot respondre a res més que a una malaltissa animadversió davant els lògics i savis consells que sobre la higiene personal més íntima han vingut posant sobre la taula els responsables sanitaris.

Deia aquest noi que amb la seva xicota dormen junts i que “quan apareix la terrible temptació, immediatament se separen”. Entenc que la temptació de tocar-se l’un amb l’altre deu ser exactament de la mateixa gravetat que la temptació de tocar-se a ells mateixos. I és per això que quan vull imaginar-me els seus organs sexuals (l’extern en el cas d’ell, i l’intern i l’immediatament més proper a aquest, en el cas d’ella) no puc evitar de sentir una bravada insuportable que no per no existir en el pla material de les coses que els meus sentits poden palpar resulta menys desagradable.

Toquin-se. I rentin-se. Facin-me el favor.

Publicat perDeivit Tustei a 23:13 0 comentaris