Què va ser primer, el menjar o el follar?

L’altre dia se’m plantejava un dubte que crec que bé mereix una reflexió: si hom té ganes de practicar sexe amb una altra persona i no pot, li queda la possibilitat del a masturbació; si hom, en canvi, té ganes de menjar-se uns peus de porc o un plat de cap i pota, i no pot, què fa? Considerant que el sexe i el menjar són dues activitats que van perfectament agafades de la mà pel què fa al seu impacte físic i psíquic sobre la capacitat orgasmàtica de les persones, per què una es pot satisfer de forma individual i l’altra no?

Podem considerar que la qüestió, aquí, és que l’acte de menjar uns peus de porc és d’una elevació sensual transitòria més important que la pràctica del sexe; i que és per això que el menjar no té un procés substitutiu que les persones puguin posar en marxa de forma individual. També podem limitar-nos, senzillament, a posar sobre la taula l’evidencia que diu que si hom pogués satisfer les seves necessitats culinàries sense necessitat de recórrer al menjar, les persones no haurien arribat a viure mai en comunitat ni haurien mogut un sol dit per tal d’aconseguir alimentar-se. La humanitat hauria evolucionat d’una manera completament diferent. O potser no hauria evolucionat... perquè potser s’hauria extingit.

Es planteja aquí una qüestió fonamental: què va ser primer, el menjar o el follar? Si convenim que els primers homínids s’havien d’ajudar els uns als altres per tal d’aconseguir caçar les millors carns, i si convenim que l’únic motiu que va fer que s’unissin era precisament aquest i no cap altre, arribarem a la conclusió que aquests primers éssers humans van acabar copulant gràcies a la necessitat de menjar-se un cérvol. Si haguessin disposat d’un mecanisme que els hagués permès apaivagar la seva bàsica necessitat d’alimentació (tal com en tenien ja un que els permetia reprimir les seves ganes de fer sexe), segurament no haurien mogut ni un dit per anar-se a trobar amb altres éssers de la seva mateixa espècie. I aleshores o bé la humanitat s’hauria extingit de seguida, o bé l’espècie s’hauria convertit per força en hermafrodita.

Podem afirmar, doncs, que el menjar és efectivament un procés d’una elevació sensual transitòria més important que el sexe practicat amb altri. I és per això que no té substitut.

Publicat perDeivit Tustei a 10:11  

1 comentaris:

anna ha dit... 22 de juny de 2010 a les 2:41  

Bona reflexió, David.

Publica un comentari a l'entrada