Bruts i desgraciats

(article per a La Revistona)

A casa tenim un parell de terrenys que, des de fa un temps, sembla que algú vol transformar-los en abocador i deixalleria municipal. Situats els dos terrenys en dos llocs prou cèntrics del poble, s’han acabat convertint, un i altre, en lloc predilecte pels veïns a l’hora de llençar-hi la seva brossa. La gent s’ha animat d’una manera tant definitiva a fer-los servir per aquest menester, que a casa consideraríem la possibilitat d’oferir-los a l’ajuntament com a annex, dins el poble, de la deixalleria de la Mancomunitat (que potser algú considera massa allunyada del nucli urbà).

De primer vam observar, incrèduls, com determinades persones llençaven la seva bossa d’escombraries per sobre la tanca del solar que tenim situat a l’encreuament dels carrers Sac i Jalec. La cosa es produïa amb una total normalitat, com aquell qui va a llençar la brossa al contenidor més proper. Quan ja crèiem que ho havíem vist tot en matèria d’inconsciència cívica, a l’altre solar (situat entre els números 4 i 8 de l’Antic camí del Coll) vam trobar-nos amb el bonic escenari que ens regalava una televisió de tub d’aquestes que ja no s’utilitzen, vistosament col·locada daltabaix d’un marge i destrossada a causa —segurament— de l’impacte sofert després d’haver sigut llençada —suposo— des d’una alçada considerable. Al costat d’aquesta televisió, un descodificador de Digital+, una taula de centre, un estenedor de roba plegable, un parell de coixins i algun altre objecte no identificable acabaven de donar a l’escena un toc d’originalitat al més pur estil Antòni Tàpies. Segons les lleis més elementals de la física newtoniana, tots aquests estris i aparells havien sigut llençats des d’algun pis de l’edifici que ocupa el número 8 del carrer del Coll.

Això no és ni una queixa ni una denúncia contra ningú en concret (més que res, perquè no sabria a qui dirigir-la exactament). Això és, només, una invitació a que els que es dediquen a fer aquesta mena d’actes d’incivisme (així com per dir-ho amb molta suavitat) facin alguna cosa de més profit amb tot el que llencen: que si són homes, s’ho pengin tot plegat de la punta del seu aparell reproductor extern; i que si són dones, s’ho vagin introduint de mica en mica dins el seu aparell reproductor intern. La història acabarà d’una manera molt més agradable per a tothom.

Publicat perDeivit Tustei a 19:19  

2 comentaris:

anna ha dit... 22 de juny de 2010 a les 2:48  

Hòstia, no sabia que passaven aquestes coses als terrenys de la família que algun dia potser seran nostres (tot i que cal parlar perquè es veu que si es passa d'avis a fills directament, i el papa va per aquest camí, hi ha uns merders de déu pare i senyor nostre). I això ho has publicat a la revistona?? I perquè no ho he vist jo?

anna ha dit... 9 de setembre de 2010 a les 0:03  

Publica-ho. A veure si tenen pebrots de no posar-ho.

Publica un comentari a l'entrada