Els bars de la UVic. Notes per a un estudi detallat

Començo una sèrie d’articles (cada vegada que dic que començo una sèrie d’articles, em ve un mal de cap tant terrible, que ho deixo sempre a la primera entrega) sobre els bars que envolten la Universitat de Vic. Tot tipus establiment té la seva guia de referència, i aquests bars no podien ser una excepció (no sé si aquesta guia serà una referència, però de moment serà la única). Així que després d’haver passat unes hores en uns i unes altres hores en uns altres, em disposo a col•locar —en un lloc discret— el meu petit grà de sorra en el món de la crítica de bars.

Cal dir que la Universitat de Vic no té cap bar al seu interior. Només alguna sala sinistre amb un parell o tres de màquines expenedores de begudes, menjar i preservatius, que no tenen cap mena de gràcia ni de confort. Això és així perquè des del trasllat de l’Escola Universitaria Balmes de la Plaça de l’Estudiant (al centre de la ciutat) a la ubicació actual del què actualment és la UVic (allà on fins fa quatre dies “tot eren camps”), algú o altre ha aprofitat l’avinentesa per anar obrint bars de tot tipus als locals del voltant. Deixant, doncs, que les lleis del mercat omplissin el buit que des de la mateixa institució ningú mai s’ha preocupat d’omplir (amb molt bon criteri, per cert), han aparegut una bona quantitat d’establiments.

Els bars que envolten el campus Miramarges de la UVic (per ordre d’aparició baixant pel carrer Sagrada Família i tombant pel carrer Miramarges) són els següents: La Cantonada, Sagrada Família, L’Entorn, Miramarges, Fet Nostre, Magadan i Sobrevia. Començaré pel que per mi és el més antic i acabaré per on em sembli (si acabo, que ja els hi dic ara que no acabaré). N’hi ha algun del qual no podré dir-ne res, perquè, per causa d’alguna mena de força sobrehumana, no hi he entrat mai. N’hi ha d’altres dels quals en podré dir ben poca cosa perquè hi he entrat poc. D’algun, però, en podré parlar llargament. Això sí: no penso fer cap mena de treball periodístic per investigar dades que omplin els textos de veritats objectives tals com la data d’inauguració, la quantitat i qualitat de les mans pels quals han passat, o la seva viabilitat econòmica passada present i futura. Tot serà, tal com fan els bons crítics de les coses més banals, fruit de la més distorsionada de les percepcions personals.

I amb aquesta patètica carta de presentació, començo.

Primera entrega: Sagrada Família. (l'entrada serà publicada a partir del moment en què tres persones m'ho hagin demanat via comentaris. Així fa com més gràcia i sembla que interessi a algú. Si no m'ho demana ningú, també ho publicaré igualment, que per alguna cosa ho he escrit.)

Publicat perDeivit Tustei a 20:58  

2 comentaris:

Anònim ha dit... 10 de juny del 2010, a les 21:05  

1 peticio ! jaja

Anònim ha dit... 11 de juny del 2010, a les 0:07  

Va vaaaaa, que ens interessa molt això de la Sagrada Familia...porfa vaaaaa
El meu comentari pot valer per dos, que ho he demanat molt

Publica un comentari a l'entrada