Comunicacions d'avui (I)

Abans, quan algú volia torturar-te la tarda ensenyant-te les fotos del seu viatge aquí o allà, del seu casament o del bateig del seu fill, el tedi era absolut, irreparable. A ningú li agradava que el veí de sota el convidés a casa per passar-li unes diapositives que no interessaven el més mínim a ningú. El problema no eren les fotos. Ni que fossin mal fetes, ni que no ens interessessin.El que ens ha fet adonar que el problema no era ben bé res d’això, no ha sigut altre que la fenomenal acceptació que han tingut entre nosaltres les xarxes socials que internet ens ha proporcionat. Així, quan ara algú col•loca al Facebook una fotografia sobre qualsevol acte poc remarcable de la seva vida quotidiana, tots correm a comprovar de què es tracta. És així com allò que tan poc havíem notat que ens interessés en el passat, ara ens sembla primordial de conèixer. El temps perdut xafardejant la vida dels altres és extraordinari. És un afany que pren una dimensió encara molt més tenebrosa quan ens sorprenem a nosaltres mateixos submergits al Twitter d’algú que en prou feines sabem qui és. Internet ha multiplicat la nostra capacitat de comunicació, i no pas l’ha esmorteïda, com alguns s’han entestat a defensar. Aquest és un tema sobre el que m’agradaria estendre’m un altre dia, però a vegades sembla que el que hagi fet internet hagi sigut excitar una mica massa les nostres ganes de comunicar-nos.

Publicat perDeivit Tustei a 17:15  

2 comentaris:

Marina ha dit... 11 d’octubre de 2008 a les 16:18  

Suposo que es diferent que "t'obliguin" a veure les fotos de les vacances, que que te les miris perquè tu vols... i inclús les comentis. Si t'obliguen desconectes i penses en qualsevol altre cosa que no siguin les vacances dels teus amics. jaja.

octavi ha dit... 24 d’octubre de 2008 a les 21:05  

Sempre és una tortura quant algu t'ensenya el coliseo de Roma o la torre Eifel, com si no estiguesis fart de veure-la.Per internet és sopar a la carta, tries i remenes, agafes el que vols.
SALUT I PELES.

Publica un comentari a l'entrada