Boira

Llevar-se, obrir la persiana i no poder veure-hi més enllà de cinquanta metres, és un goig que poques persones al món es prenen bé. Tothom coneix l’agradable sensació de despertar-se d’un imprescindible son i notar l’abric d’una magnífica manta que el protegeix del món exterior. La boira és l’extensió d’aquesta manta. I la boira és, precisament, un element omnipresent en qualsevol cultura prou desenvolupada. Lluny de semblar un element sobreprotector, la boira representa el què les grans nacions han anhelat durant segles: la protecció més absoluta de la ment davant qualsevol perill d’optimisme massa desaforat. Però la boira no ens protegeix només de la rauxa que al final acaba per aniquilar els pobles poc seriosos, també ens fa el servei d’evitar-nos el dolor que ens provoca un inoportú dia de sol. Com diu la cançó dels Pets, “Bon dia, ningú m’ho ha demanat, però fa un gran dia”. Efectivament, quan un convencional bon dia et cau a sobre sense que hi puguis fer res, la sensació de desemparament és total. La boira és l’antidepressiu més eficaç, doncs aquell que no té esma ni de sortir del llit, de ben segur que trobarà en la boira el resguard que necessita i podrà, en la majoria dels casos, aventurar-se a treure el cap al carrer, primer pas per la recuperació.

Publicat perDeivit Tustei a 19:47  

4 comentaris:

Marina ha dit... 30 de setembre de 2008 a les 18:49  

Es el que menys trobo a faltar de la comarca, aquest hivern gris i amb boira que no s'acaba mai...

De fet, no hi ha res que trobi a faltar! Apart d'alguna gent.

octavi ha dit... 1 d’octubre de 2008 a les 19:17  

A mi m'encanta la boira i potser perque aquí a Lleida l'hem mamat sempre m'encanta, i això que la meva feina és al ras, però no m'inporta, és un gran plaer llevarte, obrir la persiana i dir.." BOIRA"

GuSbd ha dit... 8 d’octubre de 2008 a les 22:45  

La boira és molt depressiva.
La boira disminueix la visió de la llum.

Gustau.

anna ha dit... 17 de gener de 2009 a les 0:59  

Odio la boira quan no em deixa veure els cotxes que a la carretera estan a tres pams del meu cotxe. Ningú m'ho ha demanat, però fa bon dia quan estic al sofà de casa un dissabte a la tarda amb el gat dormint prop de mi i un bon llibre a les mans.

Publica un comentari a l'entrada