Ecologisme?

L'ecologisme no té cap sentit. És una qüestió totalment arbitrària i estètica. Una moda de rics. Un comportament que no es poden permetre els que intenten millorar el seu nivell de vida. Ecologisme, segons el DIEC, és un “moviment sociopolític que proclama la necessitat de respectar i protegir el medi ambient i de limitar l’explotació dels recursos naturals”. Respectar i protegir el medi ambient, és a dir, que la meta de tot ecologista pollós és la d'assegurar-se de que tot segueix igual que sempre, o més ben dit, igual que fa cent anys. Que on hi ha una muntanya hi segueixi havent una muntanya i on hi ha un bosc, hi segueixi havent un bosc. Una posició vital que va contranatura, doncs és la pròpia natura la que ha provocat al llarg da la hisòria el devastament més gran i les atrocitats més increïbles en qualsevol medi terrestre o extraterrestre. I és la natura la que eventualment farà que el planeta Terra desapareixi, engolit per un Sol que no hi entén d'ecologisme ni d'ecologia. No, no seràn les bombes nuclears creades per l'home les que ens extingiran. Tampoc serà l'accelerador de partícules que està a punt d'entrar en funcionament sota el sòl de Suïssa qui crearà un forat negre que pugui engolir-nos. No som tant poderosos, ni tampoc tant imbècils. El poder i la imbecilitat (o el sense sentit si es vol entendre així) son qualitats més pròpies de la naturalesa tant admirada pels ecologistes del segle XXI.
I perquè un ecologista de sòcarrel vol que els boscos segueixin al seu lloc? Per què no vol instal·lar-hi torres d'alta tensió? La raó és molt divertida: perquè sense torres d'alta tensió, els boscos son més bonics. Aquest és l'admirable fons de tot ecologisme . I ull! Que no dic que no sigui una postura totalment respectable (jo també trobo que un bosc ben verge fa molt bonic) , però no em negaran que una mica de riure si que en fa. “Les torres d'alta tensió, les carreteres o altres construccions diverses malmeten els ecosistemes sobre els que nosaltres ens aguantem amb equilibri”, em contestaria ara un ecologista de manual. Én altres paraules, que si fem un túnel, es moren els esquirols. Ja hem topat amb un altre dels temes on l'arbitrerietat i el favoritisme son els protagonistes principals: la defensa dels animals. Sobre aquest tema en parlaré un altre dia amb més profunditat, però és evident que si no ens fa pena la vedella que ens mengem tot sovint per sopar, no és just que ens faci pena un esquirol del bosc. O potser sí que és just (a mi per exemple els gossos em cauen més bé que els ànecs), sigui com sigui, és un cas de favoritisme manifest i ja he dit que sobre això hi reflexionaria més extensament un altre dia.
“-Oh, però si ens carreguem l'ecosistema, al final, com que això és una cadena, ens acabarem extingint nosaltres”. Miri, és evident que les coses s'han de fer amb una certa cura i a ningú li interessa que s'extingeixi la humanitat (provocaria la crisi econòmica més bèstia de la història), però d'aquí a pensar que ens extingirem per fer quatre carreteres i plantar unes quantes torres de ferro, n'hi va un bon tros. Així que ja tornem a ser on érem: no volem ferros al bosc, perquè fan lleig i no puc anar-hi a passejar perquè no m'agrada veure'ls.
I un cop tenim un bosc sense ferros, què podem fer-ne? Doncs anar-hi a fer una volta.
-”Oh, escolti, però és que jo sóc un obrer que no té massa temps d'anar a passejar pel bosc i voto les esquerres perquè em defensin els meus interessos de treballador.” -”Doncs miri, em sap molt de greu però les seves esquerres prefereixen deixar els boscos tal i com estan, així que ja pot buscar-se una altra feina, perquè fent carreteres pot estar segur que no hi treballarà pas.” Heus aquí una altra de les grans contradiccions de l'ecologisme: l'ecologisme ha nascut, creix i morirà agafat de la teta de l'esquerra, quan més aviat hauria de ser un tema per a al burgesia.
Com diu el DIEC, una altra missió de l'ecologisme és “limitar l'explotació de recursos naturals”. Ja he dit que mantenir el paisatge bonic és una cosa que més aviat només es poden permetre els països rics, i és ben bé així. De la mateixa manera, també és impossible que un païs en vies de desenvoloupament es pugui plantejar reduïr el consum de recursos naturals. Els països desenvolupats hem gastat tots els recursos que hem pogut per ser rics i ara posarem barreres als pobres? I ara! No seria pas just això! No els sembla? A més, què vol dir que no s'han de “malgastar” els recursos naturals? Que no s'acabaran de totes maneres algun dia? Quina diferència hi ha en que aquest dia sigui d'aqui a deu o d'aqui a cent anys? “-Que si passa d'aqui a deu anys, nosaltres en patirem les conseqüències i serem els que ens haurem de buscar la vida”. Ah! Ja hi tornem amb l'egoïsme recalcitrant dels ecologistes. A més, si hem descobert que fent servir determinats recursos que ens dona la naturalesa, podem ser mes rics i viatjar molt i treballar menys i no passar mai gana i viure més còmodament que qualsevol rei de l'edat mijana, perquè no aprofitar-ho? No havia quedat clar que igualment, un dia, el Sol, el nostre estimat Sol que ens crema la pell si no ens posem cremes protectores derivades del petroli (el petroli filldeputa!), engolirà la Terra sencera amb tots els boscos, tots els esquirols i totes les torres d'alta tensió juntes?

Publicat perDeivit Tustei a 21:57  

1 comentaris:

GuSbd ha dit... 10 de setembre de 2008 a les 20:45  

Si l'ecologisme el consideres tal com el pintes i com alguns l'entenen,(posat a l'extrem), estariem d'acord amb aquesta crítica aferissada. Ara bé la introducció en els últims temps de conceptes ecologistes, a l'obra pública p.exem., ha aportat beneficis significatius sense necessitat d'incrementar apreciablement la inversió.

Com sempre en un punt intermig s'hi troba la virtud.

Publica un comentari a l'entrada