Anem-la a buscar

El dia que Televisió de Catalunya va decidir deixar d'emetre Bola de Drac, alguna cosa va esquerdar-se en l'educació dels catalans del futur. Ara ja es podria ben bé dir que hi ha tota una generació que no ha conegut Bola de Drac per la via habitual, per la via del capítol diari a l'hora de berenar. Això és un desastre d'una magnitud que només podrem conèixer quan aquests nens siguin més grans, però ja els hi dic ara que no acabarà bé.

Els motius que té la televisió catalana per vetar la sèrie d'Akira Toriyama tenen a veure amb les calúmnies que sobre ella han vessat durant anys comunistes i altres ani-quiladors del benestar. Es diu que Bola de Drac és violència pura i, per tant, un mal exemple pels nens, que creixeran esguerrats si s'hi aficionen. S’ha dit també que els valors que transmet la sèrie son infames i poden causar traumes a una canalla que es veu frustrada quan descobreix que no pot acomplir amb les expectatives que la sèrie el marca.

La realitat, però, és que els valors que transmet la sèrie de Goku i els seus amics són els que al llarg de la història han fet triomfar les civilitzacions més exitoses; els valors que han fet d'algunes parts del món un lloc bonic on viure. Bola de Drac té en l'amistat l'eix vertebrador al voltant del qual gira tota la resta. Un valor fonamental, que la sèrie no presenta mai renyit amb el de la competitivitat; i es aquí és on s’ens mostra la cara més profitosa de l’obra: ensenyar quins són els beneficis de la competitivitat ferotge, de la llei del més fort, de l’afany de superació personal. Tot això que tant poc agrada al comunisme.
A Bola de Drac, quan aconseguien batre una dificultat, de seguida se’ls n'hi presen-tava una de molt més complicada. Superació, competitivitat, lluita, canvi. Son Goku era sempre més fort que ahir, però menys que demà. L'enemic era sempre pitjor que l'anterior, però molt més dòcil que el proper. Un enemic d'una maldat terrorífica, però que encabat sempre es tornava bo i s'unia a la causa per la qual lluitaven els bons: la de millorar el món fent servir la força sempre que fos necessari.

La sèrie ens proposava també la idea d'un cel on anar a parar quan algú moria. Un cel on la cursa per seguir sent el millor continuava per a tota l'eternitat. Un cel on hi tenia un lloc de privilegi el que havia donat la seva vida per aconseguir que la vida a la Terra fos millor per als altres. Un lloc on no només es feien distincions entre bons i do-lents, sinó que s’anava molt mes enllà: també se'n feien entre els que havien estat he-rois i els que no.

I a Bola de Drac no tan sols es col•locaven els herois en un altar, no: a més, els per-sonatges maldestres i ganduls eren ridiculitzats a tothora i al final desterrats. No hi havia lloc per a la mediocritat, tot era excel•lència i el que no s'hi apuntava perdia tota possibilitat de protagonisme.

Eliminar Bola de Drac ha sigut una de les moltes feines brutes que s’han dut a terme a casa nostra sense que ens n’adonéssim. Amb la seva eliminació de la programació, s’ha esborrat del mapa una de les més poderoses eines educatives per als més joves de la casa.

Però no tot està perdut, no podran amb nosaltres. Quan jo tingui fills, només tornar de l'escola, els col•locaré davant de la TV i els hi posaré els devedés de la sèrie. No po-dran fer els deures fins que no s'hagi acabat el capítol.

Publicat perDeivit Tustei a 20:13  

3 comentaris:

Marina ha dit... 2 de setembre de 2008 a les 20:23  

A mi m'agrada mes "Bola de drac z"! Tot i que els combats segur que si ens ho miressim ara ens resultarien molt pesats, riuten dels partits de futbol de "oliver y benji"!

Deivit Tustei ha dit... 2 de setembre de 2008 a les 21:07  

Bola de Drac i Bola de Drac Z, és igual, és el mateix. El seu creador no va fer distincions. Jo em refereixo a tota la saga. Exceptuant Bola de Drac GT, que ja no era de l'Akira Toriyama i no valia un puto duro.

anna ha dit... 16 de gener de 2009 a les 1:40  

Anem-la a buscar, la bola de drac... Va començar al febrer de l'any 1990, tv3, i vam veure'n el primer capítol. Amb el coll destrossat per la genial idea de tenir un sofà desencarat de la televisió. Però quins records, germanet...

Publica un comentari a l'entrada