Doraemon, el gat socialista

Doraemon fa veure que és comunista, però en realitat no ho és. Creguin-me quan els hi dic que, sota la manera com Doraemon tracta Nobita, no s'hi amaga cap voluntat d'anihilar la capacitat productiva del noi. Quan Nobita ha tingut un problema, per més insignificant que aquest hagi sigut, Doraemon sempre li ha solucionat posant-li sobre la taula l'invent que més s'ajustava a les seves necessitats. La manera com Doraemon ha facilitat la vida de Nobita durant els anys que han conviscut, seria un insult per a qualsevol ment mínimament orgullosa. No hi ha hagut problema, lleu o greu, que s'hagi resistit a la butxaca màgica; de fet, no hi ha hagut cap altra cerca de solucions que no fossin les de remenar l'omnipresent butxaca.

És per aquest motiu que molts han titllat Doraemon de comunista recalcitrant. Les maneres que el gat blau utilitza per intentar eliminar les capacitats mentals de Nobita són les mateixes que qualsevol règim comunista utilitzaria amb els seus ciutadans. Aquesta manera d'arreglar els problemes per la via de la facilitat més insultant, per així esborrar de la ment del problemàtic qualsevol possibilitat de superació personal, i per tant, d'anhel de riquesa, és el que ha portat a molts a pensar que Doraemon, era, en efecte, comunista.

Ha sigut una fixació errònia. Doraemon no és comunista, Doraemon és només socialista. Ell no ha intentat mai destrossar les ànsies de millora de Nobita com ho hagués fet amb qualsevol altra persona. Ell només ha suprimit qualsevol possibilitat de millora en la vida de Nobita perquè Nobita és un desgraciat i Doraemon creu que sempre ho serà. No hauria actuat igual, segurament, amb Gegant, Tsuneo o Shizuka, si li hagués tocat viure amb ells. No hauria actuat igual perquè no li ho haurien deixat fer. En canvi, si Doraemon fos comunista, els hauria aixafat a la força. La capacitat destructora de Doraemon, doncs, queda reduïda per la seva condició de socialista convençut. És així com en la vida de Nobita encara existeix una minúscula esperança de millora.

Publicat perDeivit Tustei a 20:23  

1 comentaris:

anna ha dit... 21 de desembre de 2008 a les 17:37  

M'apassiona descobrir la interpretació metafòrica que s'amaga rera un llibre, un poema o una sèrie de dibuixos animats de televisió. Mai se m'havia acudit plantejar-me si Dorameon és comunista o socialista, però després de llegir l'argumentació, em quedo amb la de socialista. Aporto una visió més psicològica - no tan política-, i amb el poc que recordo d'aquesta sèrie que veia quan anava a vuitè - d'això ja en fa 14 anys-. Crec que Dorameon és com el pare hiperprotector que no vol que el seu fill surti de la bombolla que ell mateix li ha construït (els participis sí que porten dièresi). Així, sense voler-ho, coarta qualsevol iniciativa del nen, qualsevol possibilitat de llibertat i de créixer com a persona. La sobreprotecció, naturalment, és un error per a la criatura. Segurament per això mai seré mare.

Publica un comentari a l'entrada