La Catalunya saturada

Seguint la moda engegada fa anys pel “Catalunya des de l’aire” i el “Catalunya des del mar”, tenim ara “El paisatge favorit de Catalunya”. El programa consisteix en repassar un paisatge concret del país a través d’un personatge conegut que hi tingui algun tipus vinculació.Deixant de banda l’inevitable despropòsit –inevitable per la naturalesa televisiva de l’invent- que suposa haver de triar un guanyador, la idea és bona. L’execució, un desastre descomunal.

Ens trobem, només de començar el programa, amb el neguit de pensar que potser algú ens ha modificat els paràmetres de color del nostre televisor. De seguida ens adonem que no és això, sinó que és “d’ells”. Sembla ser que algú ha tingut la brillant idea de sobresaturar matusserament totes les imatges. Sense mirar prim. I ni tant sols s’ha pres la mínima molèstia de fer-ho per zones o de graduar-ne la intensitat segons la situació. És igual que hi hagi un prat verd com que hi hagi una catedral de pedra. L’efecte visual que podria ser més o menys justificat en el cas de ressaltar el groc d’un camp de blat, provoca un efecte terrorífic aplicat a la pedra marró de -posem pel cas- la Seu Vella de Lleida. Així, passejant, durant l’últim programa emès, pel casc antic de Lleida amb l’escriptor Josep Vallverdú, semblava talment com si estiguéssim jugant a un videojoc. O pitjor, semblaven els escenaris de cartró-pedra del parc temàtic més mediocre. Ningú amb dos dits de front es proposaria de visitar un lloc després de veure’l representat d’aquesta manera per la televisió. La saturació dels colors i la intensificació de la llum, a més, afina barroerament les textures, esborra els matisos naturals de les coses, i acaba de fer l’efecte que allò que estem veient és tant irreal com una pel•lícula de Pixar. No em vull ni imaginar l’aparença que deu tenir aquest esguerro visual vist en alta definició.

Diria que no, però potser aconseguir que les imatges “llueixin” així, és complicat, porta feina. Si és així, llavors encara és pitjor del que em pensava. El dia que ho treguin en DVD, podrien fer-ne una versió “normal”? Gràcies.

Publicat perDeivit Tustei a 18:50  

2 comentaris:

Marina ha dit... 25 de juny de 2009 a les 18:56  

No he mirat mai aquest programa , ni tinc intensió de fer-ho, però si ho fes ja veig que em tocaria remenar els nivells de "brillo y contraste" de la pantalla de la tele per no quedar-me cega...

Toni ha dit... 25 de juny de 2009 a les 20:03  

L'altra dia ho comentava amb la familia i no em creien que estava retocat. Així que vaig grabar una mica de video del prat que hi ha al costat del camping, vaig saturar el color verd en un verd més intens i vaig canviar el cel per una animació amb núvols movent-se que tenia. Tot això amb l'After Effects, i, oh! Em van creure...

Publica un comentari a l'entrada