Farigola per tothom

La meva senyora iaia ha tingut aquesta nit –vigília del seu sant- un malson esgarrifós. S’ha trobat, la pobra dona, dins del somni, a Jose Luís Rodríguez Zapatero enduent-se-li el llibre d’herbes remeieres que acostuma a consultar habitualment per curar els refredats de la família. Es veu que el president del govern espanyol ha entrat a casa seva i li ha dit que, sentint-ho molt, se li havia d’endur el llibre, que el necessitava. Ella s’hi ha resistit, s’hi ha barallat, li ha dit que era un pocavergonya.. però no ha servit de res. El president ha marxat amb el llibre pel mateix lloc d’on havia vingut. A casa hem quedat horroritzats.

Ja sabíem que el líder del PSOE era un desvergonyit, però segurament ignoràvem fins a quin punt podia arribar a trastocar la moral dels ciutadans d’aquests país. El govern ens ha robat sempre, i més que ens robarà ara per pagar tots aquests diners que diuen que s’han gastat per mitigar els efectes de la crisi. No és doncs cap disbarat imaginar al president, entrant a casa d’una honorable senyora per prendre-li un llibre. Quantes persones no hauran somiat que Zapatero entrava a les seves cases per prendre’ls-hi un qualsevol objecte, per ridícul que aquest fos?

La situació,però, pren un sentit molt més concret si ens fixem en l’objectiu del president: el llibre d’herbes remeieres. S’obre demà nou curs polític i el PP ja ha avisat que un dels temes a debatre serà la ineficàcia del govern a l’hora de tractar amb la nova grip (tant és si hi ha molts o pocs contagis, la oposició és la oposició). Podria ser que el màxim mandatari espanyol estigués buscant personalment la manera més ràpida d’immunitzar els seus súbdits. Si les vacunes han de venir de fora perquè aquí hem sigut sempre més donats a treballar amb el totxo que amb l’àcid acetilsalicílic, què millor que una mica de farigola amb aigua calenta per solucionar el problema. Qui necessita innovació en matèria farmacèutica quan tenim una tant sòlida i arrelada saviesa popular entre els nostres ciutadans més ancians? Farigola per tothom, i avall.

Publicat perDeivit Tustei a 20:44  

1 comentaris:

anna ha dit... 10 de gener de 2010 a les 23:50  

Osti, ja no recordava el somni de la iaia Rosa i el molt que em va fer riure... Ja ja ja... Sí, seria una bona interpretació digna de Freud dir que dins el cap de la iaia hi havia pul·lulant per allà la idea que el govern ens roba. El somni, brutal. La teva interpretació també.

Publica un comentari a l'entrada