La indignitat de Catalunya

Ens hem tornat bojos del tot. Ens hem marcat un autogol i ningú diu res. L’editorial que han publicat avui dotze diaris del país, i que ha estat subscrit després per d’altres mitjans no escrits, és un fet que està molt lluny de ser la històrica mostra de dignitat que alguns pretenen fer-nos veure que és. L’editorial, titulat “La dignitat de Catalunya”, és d’una indignitat aclaparadora.

El text és una defensa fèrria del “nou” estatut (amb minúscula) i de l’encaix de Catalunya dins Espanya. És la defensa d’un estatut insignificant, d’una ambició petitíssima, que ha vist ja com li han passat el ribot unes quantes vegades i està a l’espera que li facin la definitiva retallada. O el definitiu incendi. Un estatut que és l’última carta (marcada) que els queda als que defensen que això d’Espanya no està tant malament com sembla. I quan el Tribunal Constitucional amenaça amb fer una destrossa que podria posar definitivament de manifest l’odi profund i malaltís que Espanya aboca vers Catalunya i els catalans, resulta que ens posem tots d’acord i demanem que, siusplau, ens deixin respirar encara que només sigui una mica.

El Tribunal Constitucional. Quin invent més escandalosament trampós! Un tribunal encarregat de defensar amb les dents la Constitució de l’Espanya post franquista, format per dotze jutges (de fet deu, perquè un és mort (¡!) i l’altre n’està apartat) que són en realitat dotze mercenaris al servei dels dos grans partits espanyols. ¿De què, sinó, faria falta tant de temps per debatre l’encaix entre quatre lleis estúpides? Els que es queixen de la deshonesta pressió que, suposadament, des d’alguna banda es vessa sobre aquest tribunal, haurien primer de preguntar-se per les pressions que ells han fet i fan a l’hora de conformar-lo. ¿Quina mena de legitimitat té un organisme legal configurat d’aquesta manera?

D'altra banda, si la Constitució Espanyola diu que quatre rídicules ratlles de l’estatut no hi tenen cabuda, a mi, em sembla fenomenal. M’és ben igual el què digui aquesta Constitució, no és pas la meva. Continuar pidolant les engrunes que aquest text permet és un camí ja sense sortida. I l’editorial que tant barroerament han publicat els principals diaris del país va en aquesta equivocada direcció. Suposo, es clar, que és al direcció marcada per un determinat pensament polític. Un pensament polític legítim —només faltaria— però que ja aniria sent hora que es tragués la màscara. Un pensament polític que, en tot cas, és una aberració que pugui influenciar tota la premsa d’un país d’una forma tant bèstia.

La unanimitat amb què els mitjans, els partits i la societat civil (tal com els hi agrada dir a “ells”) ha recolzat aquesta iniciativa, posa els pèls de punta. Negativament. On és l’independentisme? ¿Ara defensa aquest estatut? On és ERC? On és Reagrupament? I el més greu de tot: ¿on anirem a buscar una veu dissident amb aquest discurs, si tots els mitjans l’han subscrit? ¿Deixaran un lloc a aquell que vulgui criticar aquesta postura des del catalanisme? (des de l’espanyolisme és evident que ja s’estan posant les botes). I finalment: ¿On es fiquen els que avui defensen “la dignitat de Catalunya” quan aquesta dignitat ha de ser defensada més enllà d’un inútil estatut (que no és, ni serà mai, res més que una llei espanyola)?

Però no ens posem nerviosos. Queda, amb tot, una petita esperança. La premsa pot anar publicant editorials que demostrin la seva ineptitud i la seva vergonyant dependència del poder. Mentrestant, nosaltres, el poble, posarem una urna —pel nostre compte— i l’omplirem de vots. I aquesta serà, finalment, la veritable mostra de dignitat que el món es veurà obligat a aplaudir.

Publicat perDeivit Tustei a 19:54  

3 comentaris:

MARINA ha dit... 26 de novembre de 2009 a les 22:33  

El que es molt remarcable es que 12 diaris es posin d'acord per publicar la mateixa noticia.

No et sabria dir si estic d'acord amb aquesta "dignitat" o no, tampoc crec que aquest nou estatut ens pugi solucionar gaires problemes, ni que els espanyols ens 'entenguin' però suposo que es noticia que Catalunya s'expressi públicament d'aquesta manera tan massiva, acostumats com estem a caminar amb les mans a les butxaques i abaixant el cap.

Deivit Tustei ha dit... 26 de novembre de 2009 a les 22:41  

El què tenim són 12 diaris (i d'altres mitjans) que es posen d'acord en defensar una determinada via. Em sembla molt bé. Però que no ens enganyin mai més.

Jo m'he dedicat a discutir en què consisteix aquesta "dignitat". Si aquesta dignitat consisteix en defensar l'estatut, és una dignitat que no m'interessa.

patafender ha dit... 29 de novembre de 2009 a les 10:38  

A mi el que em sembla molt fort es que et vinguin a dir que aixo son pressions al TC. Pues anem be, si el TC es pot sentir pressionat i canviar les seves decisions pel que diguin els diaris, mes val que pleguin tots d'una puta vegada i es dediquin a fer xapes que es a on estan millor.
D'altre banda ja em va be que es montin merders d'aquest que aixi la caverna mediatica surt i no oblidem que existeixen

Publica un comentari a l'entrada