Digerint Anglada

“No hi cabem tots.” “La immigració s’ha de controlar”. Aquestes i altres frases per l’estil fa anys que s’escolten de la boca dels que fins fa ben poc eren titllats d’intolerants, xenòfobs, racistes o fins i tot —fent gala d’un embolic mental considerable— feixistes. Avui, poso la ràdio a les 8 del matí i escolto l’ensucrat d’en Jordi Basté posant aquestes dues frases dins l’editorial parlat que fa cada dia. Alguna cosa està canviant. Alguna cosa ha canviat perquè el “no hi cabem tots” hagi passat del linxament popular a la més absoluta normalitat. Quan Josep Anglada, de Plataforma per Catalunya, cridava aquesta mena de consignes en públic, eren molts els que es posaven les mans al cap. Ara sembla del tot natural discutir sobre immigració en aquests termes. És la inevitable consternació que ha produït haver descobert com n’és de costós donar tot un seguit de serveis bàsics a un milió i mig de persones que ja no ens són de profit. El missatge aparentment apocalíptic amb què Josep Anglada va captar l’atenció d’una part important de l’electorat de Vic no era tant imbècil com alguns pretenien fer veure. La gent, en definitiva, no és tant imbècil com s’acostuma a pensar des d’algunes cadires. Mica en mica, sembla que les paraules d'en Josep Anglada es van tornant més digeribles.

I ara hi ha un xup-xup que diu que Anglada entrarà al Parlament. No hi farà res allà, és clar, perquè no sap fer res més que posar-se a la butxaca quatre veïns solucionant-los algun o altre problema concret; però ja veuran com Plataforma serà el nou Ciutadans. I hi haurà algú que l’endemà de les eleccions es preguntarà què ha fallat.

Publicat perDeivit Tustei a 23:25  

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada