Decibels

Hi ha una cosa que no es pot suportar de cap manera: el soroll que desprenen a tothora la majoria de ciclomotors. Passejant pel carrer, prenent alguna cosa en una terrassa, comprant a qualsevol botiga, jaient al sofà de casa: sigueu on sigueu, sempre us acabareu trobant amb una d’aquestes maquinotes horripilants emetent una tal quantitat de decibels que us acabarà la paciència en qüestió de segons. Normalment sentiu com s’acosta la remor, de lluny, i de seguida ja sabeu com acabarà la cosa: al cap de pocs segons, el món es pararà en sec a causa de l’eixordador enrenou que us envaïrà tots els sentits i us deixarà la ment en blanc; fins i tot el temps semblarà deturar-se. La resignació amb la qual, heroicament, us pretengueu calmar, us destrossarà per dins... us passarà pel cap fer alguna bestiesa. Però no la fareu, perquè no estaria bé: donar un cop de peu a l’aparell en el moment en què passés just pel vostre costat, per descarregar tota la ràbia acumulada, seria perillós i, segurament, tipificat com a delicte.

És un problema, el del soroll d’aquestes màquines, que ve de lluny. Sempre hi ha hagut una gran afició dels seus propietaris a modificar-les per tal que fessin molt de soroll. Tant de soroll com es pogués. Com més soroll, millor. Donat que no es tracta de res més que d'un motoret de joguina muntat sobre dues rodes i tapat amb un parell de plàstics, el soroll ha sigut sempre l’única manera d’emplenar el dipòsit de vanitat del pilot. O així ho creuen els que les piloten, que generalment acostumen a ser nens.

I a casa seva, què hi diuen? A casa seva, suposo, s’abonen a la moda d’estar content si el nen està content. I qui dia passa any empeny. No hi ha res a fer. Però, i la policia.. què hi diu la policia? Entre tot el què es pot fer a la via pública, hi ha una sèrie de coses per les quals la policia et posa una multa si les fas. Fer anar una màquina que produeixi un soroll tant insuportable, suposo que deu estar dins la llista de coses prohibides i penades. L’experiència personal (i per tant, potser, equivocada) em diu que en aquest poble no s’ha posat mai cap multa a ningú per una cosa així. Potser vaig equivocat, però, sigui com sigui, el que sembla clar és que si s’ha posat alguna multa, no ha sigut prou alliçonadora. Així que, sense ànim d’ofendre, em prenc la llibertat de fer una pregunta a qui correspongui:

¿Què...? ¿què hem de fer?

Publicat perDeivit Tustei a 20:15  

1 comentaris:

anna ha dit... 29 de gener de 2010 a les 0:59  

Pel que m'han explicat els meus alumnes, sí que posen multes, no sé si pel soroll en sí, però sí per haver trucat la moto que l'ocasiona. La veritat és que jo també el trobo insuportable, aquest soroll. Sempre m'ha semblat una tocada d'ous impressionant. No sé què hauríem de fer. A mi m'encantaria gravar un soroll enorme i posar-ho, amb altaveus a tot drap, a l'orella de la persona en qüestió. Persona no, individu/a. Però potser encara els hi agradaria. El que està clar és que és una tortura, i trobo que s'hi haurien de posar més forts. Sembla que vulguin que sabem que passen per davant de casa. He descobert que hi ha molts nois que reconeixen els seus amics pel soroll de les motocicletes. Odio les motos però encara odio més aquests joves que les posen a tot drap, violant la llei, perquè sí, anar a més decibels del compte significa que has trucat el motor, i està penat. Hauríem de pensar alguna cosa per escarmentar-los. REs de tirar-los daltabaix de la moto, però un bon ensurt els aniria bé.

Publica un comentari a l'entrada