Gangues de l'ofici

En memòria de Peter Lenz


El senyor Joan tenia una fusteria. Era la fusteria que havia fundat el seu avi i que havia arribat a ser seva després de passar per les mans del seu pare. Quan el seu fill va tenir 12 o 13 anys, va voler-li inculcar l’amor per aquesta feina, que ja poca gent feia de la manera que la feia ell, i li va ensenyar com funcionaven les serres mecàniques perquè el noi s’entretingués tallant fustes.

Ara la fusteria del senyor Joan està tancada, perquè el seu fill va perdre un dit fent anar una d’aquestes serres mecàniques gegants amb què retallava taulons de fusta. Es veu que un noi de 14 anys no podia fer servir aquesta maquinària. Es veu, de fet, que un noi de 14 anys no podia ni acostar-se a la porta del taller. I, naturalment, al senyor Joan l’espera ara un judici que acabarà amb ell d’una manera fulminant.

Mentre espera el judici, però, el senyor Joan es consola pensant que hauria pogut ser molt pitjor: li hauria pogut passar com al veí del costat.

El veí del costat tenia un noi de 14 anys que era tot un atleta. Malgrat la seva curta estatura (a penes passava del metre i mig), tenia la força que es necessita per governar una moto de carreres de competició de cilindrada gens menyspreable. La primera vegada que va pujar a una bicicleta, sense gairebé saber caminar, la va dominar a la perfecció, i és així com el seu pare va decidir comprar-li una moto de la seva mida. Pensava que potser podria arribar a ser algú important i l’obligava a entrenar-se cada dia. El noi de seguida¡ es va fer seva la moto, la duia amunt i avall, molt de pressa, amb una gran facilitat. Després de la primera moto en va venir una altra, i després una altra, i encara una altra. Motos cada vegada més potents amb les quals guanyava campionats cada vegada més importants. El noi era un prodigi i a casa seva n’estaven cada vegada més encantats i orgullosos.

Tres dies després de complir 14 anys, el noi va debutar al campionat mundial de motociclisme; a la categoria de 125cc. Després de fer una gran posició en els entrenaments, va començar la cursa i al tercer revolt la moto li va fer un estrany i va caure a terra amb tanta mala sort que va quedar mort a l’acte.

Gangues de l’ofici: la màquina era perillosa i el noi tenia només 14 anys. Al pare ningú va cridar-lo a judici. Van fer-li un gran reconeixement públic i molts minuts de silenci.

Publicat perDeivit Tustei a 13:28  

1 comentaris:

nastrud ha dit... 7 de setembre de 2010 a les 13:56  

Ets gran per portar una moto de gran cilindrada però no per jutjar-te com adult al violar o assassinar.

Publica un comentari a l'entrada