"veure pornografia"

Mirant les estadístiques del blog, trec alguna conclusió. Primer, que em llegeixen poc. El màxim número d’entrades, que es registra com és lògic el dia que hi ha una nova anotació, és de vuit o nou persones. Ara ja gairebé totes hi venen a parar a través del facebook, fent clic a sobre de la publicitat que em faig al meu estat; la qual cosa vol dir que qui ve, és perquè em coneix. Bé, tampoc esperava res més. Hi ha un apartat dins d’aquest fenomenal invent que és el Google Analytics, on pots veure com venen a parar algunes persones a la pàgina, segons el que hagin buscat al cercador de Google. “Deivit Tustei”, “merda enfarinada”, “filldeputisme il•lustrat” o “valors que ensenya bola de drac”, són algunes de les més normals. L’altre dia, però, n’hi va haver una que em va cridar especialment l’atenció. Deia així:

-“veure pornografia”

Em va semblar fascinant. Qui va al Google amb ganes de veure dones despullades amb les mans a la butxaca i posa “veure pornografia”? És més, qui, a dia d’avui, fa servir encara la paraula pornografia? “Porno”, “porn”, “sexo”, “sex”, “sexe”, “blowjobs”, “cumshots”, “titjobs”, “footjobs”, “amateur”, “voyeur”, “homemade”, “bukkake”, “group sex”, “jizz”, “lesbian”, “milf”, “teens”, “threesome”, “tits”, “boobs”, “free sex videos”... etc, etc, etc... serien tot d’ítems que hom acostuma a escriure a la capseta del cercador per trobar-hi diferents modalitats de sexe enregistrat en video o capturat en fotografies. Qualsevol internauta prou informat se sap totes aquestes paraules de memòria. Qui s’amaga doncs, darrera de les paraules “veure pornografia”?

Així de cop, em va venir al cap un home de mitjana edat, ben educat, molt net i vestit amb americana i corbata. Segurament empleat de banca. El visualitzava fent aquesta cerca just en un moment lliure, al mateix banc (o potser en una caixa), entre client i client. Devia utilitzar aquestes paraules per no sentir-se tant malament i perquè ningú pogués replicar-li res si el descobrien. Al cap i a la fi, estava buscant pornografia d’una manera molt educada i, a sobre, ho feia en català. A més, no feia cap mal a ningú ni tampoc estava intentant d’amagar-se massa. L’únic que volia era trobar uns vídeos per mirar junt amb la seva dona, a casa, el dissabte al vespre. Per reanimar una festa que feia massa temps que s’havia acabat. Sí, buscaria uns videos, s’apuntaria els enllaços i se’ls mirarien junts. Si ho buscava d’una manera tant desafortunada, era només perquè no havia sigut mai un home massa donat a aquesta mena d’activitats. A vegades encara comprava pornografia en paper al quiosc de la cantonada. Estava una mica desfassat.

La imatge de l’empleat de banca de seguida va deixar de fer-me el pes. Vaig començar a pensar en un preadolescent, un noiet d’uns onze o dotze anys, a qui el despertar sexual feia massa dies que li trucava a la porta. Un nen molt llest i molt aplicat a l’escola. Un nen que volia veure tots aquells videos que els seus companys comentaven a classe, però que no se li va ocórrer una manera millor de trobar-los que escrivint el què escriuria a l’examen d’educació sexual que havia de fer la setmana següent: “veure pornografia”. Sonava bé i no hi havia faltes. A més, ell que era un noiet molt compromès amb la seva terra per l’edat que tenia, havia decidit que tot el que busqués a internet ho buscaria en català. Per fer país. La veritat és que aquest paio començava a caure’m bé. Si l’hagués tingut a davant li hauria ensenyat les paraules exactes que ha d’utilitzar en aquests casos.

Pensant en la possibilitat del nen, cada vegada em quadraven menys coses. I de cop vaig tenir una revel•lació: la seva mare. Una dona una mica gran per tenir un fill tant petit. Una dona que potser tenia uns cinquanta-dos o cinquanta-tres anys. Una persona una mica allunyada de les noves tecnologies. Feia poc temps que havia comprat un ordinador portàtil al seu fill i ara ja no el podria tenir controlat quan aquest navegués per la xarxa. Fins aleshores sempre ho havia fet des del menjador de casa, on havien decidit, junt amb el seu marit, que hi posarien l’ordinador familiar. Tot fos per no aïllar-se massa quan l’utilitzéssin. Però la moda creixent dels ordinadors portàtils havia fet el seu curs imparable i no va saber com negar-s’hi quan el seu fill va demanar-n’hi un. Era conscient que el tenien una mica consentit, però era un nen molt entenimentat. No hi hauria cap problema. Sigui com sigui, la seva condició de mare patidora va dur-la a comprovar si eren veritat totes les barbaritats que deien de l’internet a les xerrades sobre educació adolescent que freqüentava. Per tant, un dia que el seu nen era a l’escola, va agafar-li l’ordinador i va posar “buscar pornografia” al cercador. No s’hi entenia gaire i aquesta li semblava la única manera plausible de trobar alguna cosa. Evidentment, no va trobar res i va quedar-se molt més tranquila. A internet no hi ha pornografia, només se’n parla una mica, però no s’hi troba res de tangible, va pensar.


Un empleat de banca, un preadolescent... la seva mare? No ho sé, no ho acabava de veure clar. Quan començava a imaginar-m’ho em semblava prou autèntic, però quan hi donava unes quantes voltes, sempre arribava a contradiccions. No, el cert és que no tinc ni idea de qui pot haver-hi darrera d’una cerca tant estrafolària. Tinc altres suposicions, però totes porten a un carreró sense sortida. La confusió és total. No crec que conegui mai, ni lleugerament, la identitat de l’ésser que escriu aquesta mena de coses al Google. En això, l’Analytics falla.

Publicat perDeivit Tustei a 19:37  

4 comentaris:

Marina ha dit... 27 de març de 2009 a les 20:00  

m'has fet entrar curiositat sobre qui entra al meu i desde on! dubto que tingui mes de les entrades que tens tu però ara em posaré l'analitics que no se m'havia acudit posar-lo al bloc.

tot ens porta al mateix, xafardeo, xafardeo. jaja.

patafender ha dit... 27 de març de 2009 a les 20:43  

I la pregunta es:

Abans o després d'aquesta divagació et vas prendre les pastilles aquelles de colors que em vas ensenyar l'altre dia.

GuSbd ha dit... 27 de març de 2009 a les 21:38  

No cal que et trenquis el cap David, vaig ser jo.

Un dia volia repassar un escrit teu al blog sobre la sostenibilitat. No recordava l'adreça i tampoc l'havia guardat als favorits.

Vaig pensar que el google (com el FB), coneix moltes coses de nosaltres i que posant simplement un troç del nick i una afició n'hi hauria prou.

Vaig escriure: "deivit; veure pornografia", i la primera entrada va resultar ser el teu blog.

Gustau

Pau ha dit... 31 de març de 2009 a les 0:26  

Boníssim el text! M'ha fet riure un xic! Per cert, acabes de guanyar un lector! :D

Publica un comentari a l'entrada