La subtilitat del pijama.

Què ho fa que de seguida diferenciem el què és un pijama del què no ho és? Quines son les formes, els colors, els materials, els tactes, que fan d’una peça de vestir un pijama? Com ho fem per diferenciar-lo d’un tros de roba amb el que si sortíssim al carrer, ningú ens senyalaria amb el dit, dient en veu baixa “aquest va amb pijama”? M’aclapara comprovar que la resposta a aquesta pregunta acabi resultant tant complicada de posar sobre el paper. De pijames n’hi ha de totes les mides, colors i materials, tal com passa amb la roba dita de vestir, però ningú confon una cosa amb l’altra. Som estranyament poderosos a l’hora de reconèixer les coses al primer cop d’ull, però ens resulta complicat definir amb paraules on són exactament les diferències que amb tanta facilitat ens són revelades pel sentit comú. Què passaria si un dia, de sobte, passéssim a ser incapaços de diferenciar el que avui considerem roba per dormir del que no ho és? Si això passés a nivell general, la vida prosseguiria sense cap cataclisme. Ara bé, si això ens passés a algú de nosaltres de forma individual, el daltabaix seria considerable. I és que qui no ha arribat alguna vegada massa lluny de casa amb els pantalons del pijama posats? Existeix, en aquest sentit i en determinades circumstàncies, un radi d’acció dins del qual ens sentim còmodes en pijama, i que comprèn un espai que va fins una mica més enllà del que és estrictament casa nostra. Fora d’aquest àmbit de protecció, si ens trobem passejant pel carrer o entrant a un establiment amb el alguna part del pijama posat i a la vista, de seguida voldrem fondre’ns sense deixar rastre. Cal remarcar en aquest punt, que l’espai i el temps dins dels quals hom no es troba estrany vestit “de nit”, és variable per a cada individu. És així com ha esdevingut freqüent trobar persones conduint el seu vehicle o comprant a la gasolinera més propera, embeinats dins d’un dels seus pijames, sense que això els suposi cap commoció.

El pijama és doncs, difícil de descriure. No vol pas dir això que no hi hagi entesos en el tema que de seguida ho tindrien aclarit. De ben segur que es pot diferenciar amb paraules el què és un pijama del què no ho és, però haig de reconèixer que jo no sabria pas com posar-m’hi. Que potser és una qüestió que tingui a veure amb les butxaques? No els hi ho sabria dir.

Publicat perDeivit Tustei a 20:32  

4 comentaris:

plim ha dit... 29 de desembre de 2008 a les 23:28  

Es tracta més que res d'una qüestió higiènica: no et ficaràs al llit amb el mateix pijama amb el que t'has passejat per mig poble, has anat a fer el cafè i has canviat una roda del cotxe!
A mi el que em meravella és la gent que utilitza "skyjama", i ja no té edat...

Deivit Tustei ha dit... 30 de desembre de 2008 a les 0:17  

En aquest cas estem intercanviant el pijama amb la roba "normal". Ens quedem igual.

MonMarSol ha dit... 6 de gener de 2009 a les 10:40  

En aquest tema i puc aporta una visió asiàtica del pijama. Aquí hi ha molta gent que utilitza amb normalitat el pijama pel carrer. Jo hi he trobat dues raons. La primera és que aquí països on el pijama no s'usava l'utilitzen, com diu el Deivit, com a roba "normal". La segona, que em van donar fa uns anys a Cambodja, és que era una manera de demostrar que es tenia prou diners com per comprar-te un pijama i no dormir amb la mateixa roba. Axi doncs si viatgeu per Cambodja,Laos,Vietnam o Tailàndia , no us estranyi gens veure gent amb moto o anant a comprar amb pijama.

Mandrax

Deivit Tustei ha dit... 6 de gener de 2009 a les 19:11  

Interessant aportació. Aquí des de que tinc ús de raó, som tant rics que no se m'hauria ocorregut mai que la capacitat de dormir amb una roba diferent de la que es porta pogués ser un signe de distinció.

Publica un comentari a l'entrada