Jaume Llimós

Jaume Llimós, metre vuitanta, aspecte juvenil, discreta però considerable musculatura amagada rere un jersei gris o negre, pantalons texans, cabell curt, somriure malèvol, mirada estirada, i pas ferm; entrava a l’aula movent el cos com un robot però amb el rostre proveït d’una humanitat indescriptible. Encarant el seu pas en sentit perpendicular a la nostra disposició sobre la cadira, girava lleugerament el cap i ens mirava, sense perdre mai el somriure, enviant-nos un missatge que no per ser silenciós era menys clar: “ja podeu anar callant, petits fills de puta”. Si el silenci es produïa d’immediat, ens regalava una satisfeta cara d’agraïment. Si no, agafava un guix i començava a dibuixar circuits elèctrics a la pissarra, com un plotter humà, sense dirigir-nos ni la paraula ni l’atenció. Al final, sempre aconseguia el silenci desitjat. Llavors, s’iniciava la carrera contrarellotge que ens havia de dur a aprendre la major quantitat de coses en el menor temps possible. I les apreníem absolutament totes sense haver de fer cap altre esforç que el de contagiar-nos de la seva hiperactivitat i el seu amor per aquells quatre números que escrivia a la pissarra. Jaume Llimós tenia dins el seu cap un mapa perfectament exacte de tot allò que havíem d’aprendre d’ell. Haver-li proposat de fer servir un llibre de text o qualsevol altre tipus de material didàctic convencional hauria suposat un insult intolerable. La millor manera que tenia de transmetre’ns tot aquell coneixement, era fer-ho per la via directe, sense absurds intermediaris. A primer cop d’ull, semblava un sistema complicat. Nosaltres ens crèiem que ell creia que no ens havíem adonat que, en realitat, el seu mètode no requeria gens ni mica d’esforç per part nostre; però ell sabia perfectament que transmetent-nos aquelles enormes dosis d’entusiasme que disparava a tort i a dret, des del moment que començava a parlar fins el moment en que sortia per la porta, ja n’hi havia ben bé prou. Només havíem d’aixecar l’antena i seguir els seus moviments movent el cap a banda i banda. Quan te’n descuidaves, et mirava amb aquella cara de dir “tu no portes l’antena aixecada, si no portes l’antena aixecada, m’enfadaré i no voldré jugar amb tu” i era inevitable una immediata justificació per part teva.

El dia que tocava fer un examen, multiplicava la maldat del seu somriure, i de no ser perquè tenia modals, estic segur que hauria esclatat en una sonora rialla que ens hauria deixat a tots trinxats. Abans de començar, es col•locava al centre de l’aula amb l’esquena ben dreta i el posat –de cop i volta- seriós. Ens assenyalava amb el dit a uns quants de nosaltres i ens feia canviar de lloc. “Tu aquí, tu aquí, tu aquí”. Podem començar. Llavors s’asseia al seu lloc, abaixava la mirada i maldava per contenir el riure: n’havia fet alguna i estava esperant que ens en adonéssim.

-Jaume, per resoldre aquesta pregunta d’aquí, s’ha de saber allò d’allà. I allò d’allà no ens ho has ensenyat mai. –Deia, per fi, un de nosaltres amb el rostre tristament compungit.

-Ja ho sé, ja ho sé –responia ell mirant-nos un a un. –Però això ho hauríeu de saber! Uns de tant llestos com vosaltres... Ara no us encallareu amb una cosa tant ridícula!

-Jaume, t’has passat. –gosava dir una veu valenta.
De cop canviava la cara per una de molt més seriosa i ens deixava anar:

-Deixeu-la.

-Gràcies Jaume, és que t’havies passat eh?

Tornava a riure i responia:

-Però si la deixeu, tindreu un punt menys.

Aquells exàmens haurien suposat un mal de cap considerable per a qualsevol que s’hagués atrevit a aprendre la matèria per un compte diferent del que ell ens proporcionava. Ara: gairebé ningú en suspenia mai cap. Ens havia ficat els coneixements dins el cervell amb una tal habilitat, que ens havia convertit en uns experts sense que ho haguéssim hagut de patir. En uns experts per sempre més, que és al final el que de veritat compta.

Jaume Llimós era la forma humana de la paraula pedagogia. Algú havia dit que era una ment privilegiada, malauradament desaprofitada. No ho crec pas. Segur que hauria dut a terme amb èxit qualsevol activitat que s’hagués proposat; la que feia dins del desgavellat món de l’educació era però d’una excel•lència tant descomunal, que la seva utilitat quedava fora de tota discussió.

Uns anys després d’haver-lo tractat, vaig descobrir que aquest home havia acompanyat, en la seva infància, a la meva mare fins a l’estació on cada dia agafava el tren per anar a escola. Eren més o menys de la mateixa edat, però ell era una persona d’una responsabilitat inhabitual. De no ser per ell, potser, ara jo no seria aquí. O bé la meva pobra mare hauria acabat atropellada per un tren semi-directe, o bé jo no hauria après que existeixen persones d’una intel•ligència superior que posen tot el seu interès a servir a la resta.


Jaume Llimós: quin tio.

Publicat perDeivit Tustei a 20:38  

2 comentaris:

anna ha dit... 16 de gener de 2010 a les 18:56  

Menys mal que ha existit aquest home, doncs... Perquè potser tu no series aquí, així que està clar que jo tampoc hi seria. Si aquest brillant professor teu va salvar la nostra santa mare de morir atropellada per un tren (cosa que no poso en dubte), benvingut sigui a casa nostra. Està convidat quan vulgui. Sort n'hi ha dels professors, pobra gent, tant desprestigiats i desfenestrats per la puta societat i els putus pares pihipys que protegeixen fins la sacietat els seus fills benevolents. Que no els deixen anar a peu quan tenen 10 anys però amb 14 ja surten fins les 3 del matí. Però això ja és un altre tema.

Anònim ha dit... 26 de març de 2010 a les 15:58  

TInd_0203
TECNOLOGIA INDUSTRIAL C02-203
Cognoms, Nom
ALMATÓ DORDAL, JAUME
ALSINA PUJOLS, JORDI
ALTARRIBA CODINA, EDUARD
ARUMÍ ROTA, JORDI
BALLÚS FERRÉS, ALBERT
CALAHORRO ESCUDERO, RUBEN
CASTANY PLADEVALL DAVID
CODINA MARIN, ALBERT
DESEURES DOMENECH, ROGER
FARRARONS CAMP., LÍDIA
FATSINI FONT, ALBERT
HOMS PAGESPETIT ALEXANDRE
LOPEZ VIOQUE, ALBERT
MARIN CANELLAS, GUILLEM
PALAU TORT, JORDI
PRESEGUER LLORENS, DAVID
QUINTERO EXPÒSITO, RUBEN
RIERA RIERA, GUIU
ROMEU ESCORIHUELA, NÚRIA
SALARICH MAURI, JORDI
SAÑÉ BALASCH, BERTA
SERRA MASRAMON, MARC
SOLAGRAN VILÀ, MARIA
SUBIRATS SALVANS, MIQUEL
TORRAS PRATR, XAVIER
UREÑA LARA, DAVID
VILA ORIOL, GUILLEM
VILA RODRIGUEZ, ANDREU
VILASECA POSA, LLUÍS

Publica un comentari a l'entrada