Repetint

Vaig començar a escriure aquest bloc amb la idea de passar unes estones reflexionant sobre aquelles coses que a vegades apareixen a la ment i que, si no es posen sobre un paper, passen tristament avall sense haver fet cap profit a ningú. 561 dies i 96 entrades després, procedeixo a corregir-ho tot i “republicar” tot allò que més o menys em sembli de profit.

Quan em vaig posar a escriure tota aquesta lletra que hi ha aquí publicada, hi havia algunes coses que no sabia fer. No sabia res, per exemple, sobre els paràgrafs. Això, que pot semblar una tonteria, va fer que alguns textos resultessin del tot inintel•ligibles. Després de descobrir que confonia la lliure opció de decidir sobre la divisió d’un text d’una manera més o menys clara, amb la incapacitat de saber-ho fer, m’he adonat que vaig donar a alguns textos una forma totalment equivocada. Doncs bé, això ha estat degudament corregit en tots i cadascun dels escrits que hi ha aquí publicats. Hi haurà coses que seguiran sense funcionar, però ja no seran tant visibles.

Fins fa ben poc, tampoc sabia posar comes. Punts i dos punts, encara; punts i comes potser també (més o menys). Però comes no. Repassant textos antics he trobat autèntiques marranades en aquest sentit. Després d’haver après quatre normes bàsiques —molt lògiques, per altra banda— he intentat arreglar tot el què he pogut. Encara hi ha moltes coses que segueixen grinyolant d’una manera preocupant, però miraré de continuar reduint el meu analfabetisme en aquest sentit.

D’altra banda, hi havia, sobretot en els primers textos, nombroses faltes d’ortografia que eren culpa, essencialment, de l’estúpid hàbit de no fer servir mai el corrector ortogràfic. Hi havia en aquest aspecte algunes empastifades escandaloses. No cal dir que aquestes faltes han estat també corregides. Com han estat també corregides algunes errades gramaticals que feien caure de cul. Encara en deuen quedar, però tot plegat serà ara una mica més presentable.

Hauria de quedar ben clar que no he reescrit cap frase ni canviat cap adjectiu si no és, és clar, que n’hi hagués alguna que fos del tot impossible lingüísticament parlant. Si en un moment determinat vaig decidir que podia fer servir una paraula tant absurda com “socarrel” per escriure una cosa com “ecologistes de socarrel”, així ha quedat. Mala sort. Que quedi clar també que, com és molt natural, no he canviat res que pogués canviar el sentit d’un text.

Haig de dir que a mesura que anava avançant, anava trobant cada vegada menys desastres en tots els sentits. Bé, senyal que alguna cosa hem anat aprenent. De totes maneres, segur que encara hi ha determinats desastres que no sé detectar i que seran per algú ben visibles. Espero solucionar-ho ràpid.

Per tant, a partir d’avui i després d’haver introduït ja els canvis en molts dels posts publicats, publicaré enllaços que dirigeixin a algunes entrades antigues. Que, com a mínim, si algú ve a parar aquí, no es trobi amb cap disbarat gaire gros. I com vaig dir el primer dia, agrairé que tot aquell que vegi que alguna cosa està malament, m’insulti i em digui com canviar-la. Que els hi sigui de gust.

Comencem amb la republicació de Doraemon, el gat socialista

Continuem.

Publicat perDeivit Tustei a 22:17  

2 comentaris:

Marina ha dit... 19 de març de 2010 a les 1:16  

Jo fa temps que faig servir el corrector ortogràfic però a vegades no em serveix massa de res. Ara, el que si puc dir, es que escriure i/o llegir, serveix de molt a l'hora d'aprendre una llengua.

Jo abans escrivia molt pitjor, o sigui que imagina't! ja ja.
(ara em fas dubtar si es "ha ha" o "ja ja" en català, tanta correcció m'enerva. XD)

anna ha dit... 4 d’abril de 2010 a les 16:31  

Trobo fantàstic que cada dia aprenguem coses noves i ens serveixin per millorar, en la nostra escriptura i en la vida en general. Una feinada, això de refer els posts publicats, però penso que val la pena. Una abraçada.

Publica un comentari a l'entrada